La tecnologia d'Internet canvia d'un dia per a un altre. Fins al 9 de febrer, el sistema ADSL asimètric (Asymmetric Digital Suscriber Line) era l'última tecnologia en la transmissió i recepció de dades. No obstant això, aquest dia la Unió Internacional de Mitjans de comunicació va establir una nova norma per a agilitar el telecarga i facilitar l'intercanvi de grans volums de dades, en la qual els operadors de xarxa havien d'utilitzar el sistema simètric SHDSL (Symmetric High High Bit Simètric per a oferir serveis més eficients de cubs de cobreix-Rate) i de coves més eficients).
El sistema DSL transforma les línies telefòniques de l'abonat o el parell de coure en línies d'alta velocitat. D'aquesta forma, l'usuari pot navegar més ràpid per Internet i, a més, pot utilitzar més serveis multimèdia com a jocs online, videoconferències, etc. A més, pot utilitzar el telèfon mentre navega per Internet.
Per a això, la tecnologia DSL, basada en la línia telefònica tradicional, crea tres canals independents: dos canals d'alta velocitat, un per a la recepció de dades i un altre per a l'enviament de dades, i un canal per al telèfon normal. En el sistema ADSL els canals de dades són asimètrics, és a dir, la velocitat del canal de recollida de dades és major, ja que normalment el volum de dades intercanviades en aquest sentit sol ser major. No obstant això, en el nou sistema SHDSL, tots dos canals són simètrics, és a dir, són d'alta velocitat i la mateixa. Aquesta tecnologia permet una velocitat de transmissió de dades entre 192 i 312 kbit/s i permet la transmissió de senyals T1 (1 544 kbit/s), E1 (2 048 kbit/s), RDSI, ATM i IP.