Sonets de Shakespeare codificats en ADN
Els investigadors britànics han utilitzat l'ADN sintètic com a memòria per a emmagatzemar textos, imatges i àudios. En concret, els 154 sonets de Shakespeare, la conferència “I have a dream” de Martin Luther King, el famós article de Watson i Crick, la fotografia del centre de recerca d'investigadors (European Bioinformatic Institute) i l'arxiu de com s'han codificat les dades en l'ADN. El treball ha estat publicat en la revista Nature.
L'ADN de neandertals o mamut ha demostrat ser el suport idoni per a emmagatzemar informació durant molt de temps. De fet, els investigadors han subratllat que l'emmagatzematge en fred i sec pot durar milers d'anys sense problemes. A més, l'ADN és molt petit, per exemple per a guardar els 90 petabytes que té actualment el CERN bastaria amb 40 g d'ADN.
L'any passat un altre grup d'Harvard Medical School va codificar un llibre en l'ADN. En aquest cas van utilitzar un codi simple, en el qual l'adenina i la citosina eren 0, i la guanina i la timina 1. El problema era que a vegades es creaven llargues tires del mateix nucleòtid i que en llegir es produïen errors. Els actuals han utilitzat un xifrat més complex: una successió de cinc nucleòtids per a codificar un byte (vuit 0 o 1). A més, per a evitar errors, el codi s'ha dividit en petites porcions de 117 nucleòtids. D'aquesta forma, han codificat la informació en 3 vegades més densitat que el grup anterior i han pogut recuperar amb un 100% de precisió tota la informació emmagatzemada en l'ADN.
El principal problema que veuen els investigadors per a començar a utilitzar l'ADN com a memòria és el cost. I és que codificar un megaoctet ha costat uns 9.000 euros i llegir de l'ADN uns 160 euros. No obstant això, pronostiquen que en els pròxims anys aquests costos disminuiran considerablement, i que aquesta tècnica podria ser molt útil en breu per a emmagatzemar durant molt de temps i emmagatzemar informació que poques vegades ha d'utilitzar-se.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
