S'exposen les maniobres de les ratapinyades
Ocells i ratapinyades no volen de la mateixa manera. Per exemple, el moviment ascendent que realitzen en agitar les ales és diferent; els ocells utilitzen plomes per a no tenir resistència a l'aire, i les ratapinyades, al no tenir ploma, han de col·locar les ales en posició vertical en el moviment ascendent. No és una solució molt aerodinàmica, però té l'avantatge de maniobrar amb facilitat a baixa velocitat. Alguns físics de la Universitat Lund de Suècia han descobert per què.
El secret està en els remolins que provoquen les ales. El remolí que genera cada ala de la ratapinyada en moure's cap amunt a penes afecta a l'altre. D'alguna manera, les ales funcionen soles, la qual cosa fa que la capacitat de maniobra sigui molt elevada. Els ocells, no obstant això, volen coordinades per totes dues ales, que des del punt de vista aerodinàmic creen un patró de remolins molt eficaç, però que no poden maniobrar amb tanta facilitat.
Per a detectar turbulències, els físics de la Universitat Lund han utilitzat un túnel de vent i una boira. En el túnel de vent s'ha instal·lat una petita font que aboca mel i s'han mesurat les ratapinyades mentre menjaven mel. Els experts asseguren que la manera de volar de les ratapinyades és similar a la de les abelles, però, és clar, no és pel tema de la mel; totes les ratapinyades volen d'aquesta manera.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
