La ratapinyada dactilar pesca d'insectes i peixos
Un equip d'investigadors de la UPV-EHU ha explicat com separa els peixos dels insectes de la ratapinyada dactilar i com adapta els polsos d'escombratge i la tècnica pesquera per a cada tipus de presa. El treball ha estat publicat en la revista Scientific Report.
La ratapinyada dactilar (Myotis capaccinii) és l'única ratapinyada europea que sap que a més d'insectes, també s'alimenta de peixos. Captura els insectes de la superfície mitjançant un breu arrossegament amb els peus o amb la membrana entre els peus (uropatagio). En el cas dels peixos, no obstant això, introdueix molt més les cames i l'arrossegament és més llarg. Però a més, el patró d'escombratge també és diferent. La tonificació dels polsos d'escombratge al final de la fase de captura es coneix com buzz, i per a aquests pescadors de ratapinyades consta de dues parts: Buzza 1 i buzza 2. Els dits llargs de les ratapinyades tenen la capacitat de modular les dues parts de la seva buzza, segons la seva presa. La importància de dues buzz en la captura d'insectes és similar, però a l'hora de capturar els peixos es redueix considerablement la buzza 2, arribant en alguns casos a desaparèixer.
“L'ús de l'una o l'altra tècnica de captura d'insectes i peixos indica que les ratapinyades són capaces de separar les dues peces de caça, i el primer pas d'aquesta recerca va ser comprendre com es produeix aquesta distinció: conèixer la manera d'identificar a la presa com a peix”, explica Ostaizka Aizpurua, membre del Grup de Recerca Ecologia i Evolució del Comportament de la UPV/EHU
El primer pas per a conèixer la quinada exacta va ser conèixer el tipus d'estímul al qual responen les ratapinyades, per al que els investigadors de la UPV van estudiar el comportament de les ratapinyades davant tres opcions. Aizpurua ha explicat que “durant una quinada, creguem ones d'aigua sense cap presa visible. En un altre cas, col·loquem un peix parat submergit en l'aigua, amb el llavi superior fora de l'aigua. L'últim va ser un peix que ascendia i descendia, que a més d'aparèixer i desaparèixer produïa ones d'aigua”. I van veure que les ratapinyades només van respondre als estímuls en els quals la presa estava visible, sense fer cas a les ones.
D'aquesta forma es va procedir a analitzar les diferències entre el peix immòbil i el que apareixia i desapareixia. “Quan un peix està parat, aquest és atacat com si fos un insecte, realitzant extraccions curtes de la pell i utilitzant buzz 1 i 2 de davant. I quan el peix desapareix, no obstant això, es fan arrossegaments més profunds i llargs, i deixen la buzza a polsos del tipus 1, com en el cas dels peixos”, explica Aizpurua.
Finalment, en un altre experiment es va submergir al peix en diferents moments de l'acció cinegètica de les ratapinyades, observant que el patró d'avions i d'ecolocaciones de les ratapinyades variava en funció del moment d'extinció del peix. Les ratapinyades ajusten la intensitat de l'arrossegament a la incertesa de la posició de la presa i l'adapten per a recollir el tipus d'informació que els interessa el patró d'escombratge. Aquest comportament regulador pot ser, per tant, un element important que rendibilitzi la pesca.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
