Quo vadis, paleontologia?
Encara que la Paleontologia és una ciència que estudia la història de la Biosfera, igual que ocorre en altres àmbits de la societat, també hi ha modes o hi ha. Aquestes modes van canviant en funció de les necessitats de la societat i dels avanços i descobriments realitzats. En un sentit ampli, la dècada de 1970 va pertànyer a l'equilibri tàcit, a la destrucció massiva de 1980 i a la paleoecologia de 1990. Dins de la paleoecologia tenen especial rellevància els canvis climàtics i l'evolució i la destrucció. El possible canvi climàtic a través de l'acció humana avui dia, entre altres coses, ens preocupa enormement perquè pot perjudicar la nostra economia.
No obstant això, per a preveure els models climàtics i els possibles canvis que puguin sofrir, necessitem dades bàsiques sobre el comportament climàtic de la Terra, per al que la Paleontologia és desitjada i suficient. Al costat dels canvis climàtics, un altre dels problemes que vivim en l'actualitat és la reducció de la biodiversitat. A pesar que aquesta vegada, a diferència de moltes altres ocasions, la causa de la destrucció és biòtica, és a dir, per culpa dels éssers humans, sobre la base de les crisis biològiques del Faneorozoico, la Paleontologia pot oferir millor el context del problema i les seves possibles solucions que altres ciències, ja que el registre fòssil és un arxiu extremadament precís.
No obstant això, a més d'aquests amplis temes, la Paleontologia abordarà en els pròxims anys altres temes especialitzats. Per exemple, els estudis quantitatius de la diversitat morfològica i taxonòmica, la simulació, les aproximacions actualísticas i les recerques filogenètiques i cladísticas estan prenent força en l'actualitat i la seva importància es veurà incrementada en un futur pròxim. A partir d'aquest camí, tant els models paleobiológicos com la influència del mostreig i la conservació en el registre fòssil i les seves interpretacions s'enfronten a profunds reptes. És més, les bases moleculars de les vies de desenvolupament biològic ja han començat a estudiar-se i els resultats obtinguts esperen un gran futur per a aquesta mena d'estudis.
Per exemple, els processos de desenvolupament dels vertebrats i la mosca de Drosophila són molt similars i en aquests dos grups d'éssers els sistemes que controlen el model dors-ventral són els mateixos. A més, el gen Pax-6 controla la formació dels ulls tant en la mosca Drosophila com en els vertebrats. Aquests descobriments no són més que una gota que ens pot oferir un futur pròxim dins d'aquest camp.
D'altra banda, i continuant amb el futur de la Paleontologia, utilitzant la biologia comparativa i la biologia del desenvolupament molecular, aviat sabrem com eren els éssers tant morfològica com porteralmente, i quins han estat els gens específics per a formar els elements del pla corporal. Els estudis quantitatius de la forma dels éssers ja han començat a descriure els models d'evolució morfològica dels principals grups. Així, la paleobiología ha començat a adquirir la capacitat de comprendre fets concrets mitjançant el desenvolupament biològic, la filogènia i la morfometria.
Igual que s'estan produint canvis en diversos camps de la paleontologia, en la paleobotánica també es preveuen canvis profunds. Per exemple, i basant-se en les dades dels últims anys, és possible innovar en la sistemàtica de les plantes. D'aquesta forma es restaurarà i construirà una filogènia superior a la família de totes les plantes. És més, utilitzant la morfometria i la genètica, el desenvolupament i les relacions dels plans corporals de les plantes poden convertir-se en l'objectiu de molts estudis, com ja està ocorrent amb els estudis de les flors. Per tot això, la Paleobotánica ja està participant de manera integral en la construcció i avaluació de moltes hipòtesis evolucionarias antigues i noves.
En definitiva, cap a on va la Paleontologia? Seguint el camí de sempre, és a dir, integrant la biologia i la geologia en el seu conjunt, cap a una veritable Paleontologia sintètica que pretén reconstruir la història de la biosfera.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
