La contaminació del sòl és un problema cada vegada més preocupant i greu. Un informe publicat per la Comissió Europea revela que pot arribar a entorpir el desenvolupament de l'economia si no es busca solució a la contaminació del sòl industrial.
Un equip d'investigadors de la Universitat d'Oxford està treballant en això, per a descartar tractaments químics anticontaminació i trencar la senda de la bioremediación s'està utilitzant una tècnica curiosa que consisteix en la plantació d'azas i coliflor en sòls contaminats, la qual cosa permetrà “netejar” aquests departaments.
Per descomptat, les berzas i coliflor que resisteixen la contaminació no són les que trobem en el mercat local. Això es deu a la necessitat de realitzar adaptacions genètiques amb capacitat d'absorció de metalls pesants que permetin complir amb aquest objectiu. Així ho creuen els investigadors d'Oxford i tot sembla indicar que estan correctes.
Els investigadors han demostrat que algunes plantes romanen fàcilment en sòls contaminats per metalls pesants. El zinc, el brom o el plom no afecten el desenvolupament de les plantes, sinó que acumulen metalls, la qual cosa no els perjudica.
Segons els investigadors, per tant, els processos naturals d'absorció poden substituir a procediments químics molt costosos. Es diu que l'aminoàcid anomenat histidina és la clau de les plantes absorbents, per la qual cosa perquè produeixin aquesta substància, les plantes es manipularan genèticament.
En el Centre Central de Biotecnologia de Madrid, per part seva, s'està treballant en la fabricació d'un bacteri que acumuli metalls pesants, la qual cosa pretén demostrar la mateixa hipòtesi que els investigadors d'Oxford, que la bioreparación pot ser eficaç en la neteja de sòls contaminats per metalls pesants.