El químic Philip Taylor està realitzant i testant una pintura de midó en el laboratori. El principal component de les pintures convencionals són els derivats del petroli, principalment vinil i acrílic. Per a substituir aquests derivats, l'intrèpid químic utilitza el midó que obté de blat, blat de moro o patata.
Els resultats obtinguts fins al moment han donat un producte similar al de les pintures convencionals i encara que contenen components orgànics, no es podreixen en la paret. Segons Taylor, el midó va integrat en polímers, la qual cosa impedeix que els bacteris o els fongs s'alimentin d'ella.
No obstant això, en l'aigua i en zones amb alt grau d'humitat el nou producte no és tan bo com les pintures convencionals. En aquesta situació el midó es descompon i allibera sucres.
La nova pintura és més econòmica que la realitzada amb derivats del petroli i el químic espera estar en el mercat en dos anys. Per a llavors haurà de superar dues culleres, la resistència a l'aigua i la possibilitat de combinar-la amb colorants, ja que de moment només ha aconseguit la pintura blanca.