Segons mesuraments d'alguns químics de la NASA, la molècula de Cl2O2 es trenca més lentament del esperat. Encara que alguns químics no li van donar molta importància a la dada, el químic alemany Markus Rex ha descobert que aquesta única dada qüestiona la teoria més acceptada de la química de l'ozó.
Segons la teoria, entre altres coses, la molècula de Cl2O2 és molt important en el procés d'extinció de l'ozó estratosfèric, ja que en fragmentar-se allibera àtoms reactius de clor. Es creu que la fragmentació era ràpida, però el mesurament dels químics de la NASA va donar el resultat contrari. Això qüestiona la teoria. La molècula de Cl2O2 pot no ser una font ràpida d'àtoms de clor, per la qual cosa no és "responsable" de la pèrdua d'ozó. Per això Rex està preocupat perquè ara no sabrien exactament com es redueix la capa d'ozó.