Defineixen com l'oxitocina pot contribuir al tractament de l'autisme
Durant els assajos amb els ratolins s'ha comprovat que l'alliberament d'oxitocina produeix un augment de la producció d'anandamida. L'anandamida és un neurotransmissor pertanyent al grup dels cannabinoides endògens que ha demostrat que en augmentar la seva quantitat els ratolins tendeixen a interactuar socialment. Segons aquests resultats, és possible que les persones aconsegueixin la mateixa influència alliberant l'anandamida.
La investigadora Olga Peñagarikano porta anys investigant les causes neurobiològiques de l'autisme amb l'objectiu de trobar tractaments. En la seva opinió, “encara no existeix un tractament farmacològic basat en l'oxitocina per a millorar el comportament social, però una de les teràpies més esperançadores per a l'autisme és la manipulació del sistema d'oxitocina”.
Precisament aquesta millora de la conducta social pot ser clau tant en el sistema d'oxitocina com en els compostos que la produeixen, per a obrir noves vies de tractament futur de l'autisme. En paraules de Peñagarikano, “el més important d'aquest treball és que s'ha trobat un nou mecanisme de transformació social de l'oxitocina mitjançant l'alliberament d'endocanabinoides”.
Aquesta via de senyalització d'oxitocina, fins ara desconeguda, pot tenir una gran influència en malalties amb disfuncions comunicatives i socials com l'autisme. En paraules de Peñagaricano, “d'una banda, perquè sembla que una part dels individus amb autisme pot tenir afectada la via de senyalització de l'oxitocina, per la qual cosa aquí s'obre un nou camí de recerca. D'altra banda, pot ser una nova diana per al desenvolupament de teràpies farmacològiques. Encara que sabem que l'oxitocina transforma la conducta social i que els assajos clínics realitzats fins al moment en autisme han donat bons resultats en general, no tots els pacients responen correctament i s'han observat resultats negatius. Per tant, és important conèixer bé les vies de senyalització de l'oxitocina, determinar el seu mecanisme d'acció respecte als diferents aspectes de la conducta comunicativa i social, per a generar teràpies orientades. Coneixent els diferents mecanismes, sabrem en quines vies de senyalització té cada pacient la seva disfunció, la qual cosa ens portarà a teràpies més personalitzades”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
