Els gossos salvatges mengen més ovelles que els llops a Euskal Herria
Analitzant les dejeccions que semblaven dels llops, dos investigadors del Grup Llop d'Euskadi i de l'Estació Biològica Doñana de Sevilla han vist que els llops europeus s'alimenten en gran manera de preses salvatges, mentre que els ovins només s'alimenten en un 3% dels casos. En la majoria dels casos, concretament en el 70% dels casos, s'han localitzat cabirols i restes de senglars en la femta dels llops. En les dejeccions dels gossos s'han trobat restes d'ovelles en el 36% dels casos.
Grans depredadors com els llops ibèrics estan colonitzant de nou algunes zones dels països industrialitzats. De fet, el límit oriental de la població del llop europeu en la Península Ibèrica es troba al País Basc, principalment a Àlaba. En aquesta zona, les ovelles latxa són les ovelles més abundants. Les ovelles solen estar sovint sense barrar i no sempre sota la vigilància dels pastors.
Moltes vegades s'informa que aquestes ovelles han estat atacades, i un dels investigadors del Grup Otso d'Euskadi, Jorge Echegaray, ha dit que "el 95% d'aquests atacs són imputats a llops". Això ha provocat conflictes entre pagesos, gestors i agències i grups a favor de la conservació de llops. Els llops tenen molt mala fama i sofreixen una gran persecució, "probablement injusta", afirma Echegaray.
Per exemple, segons dades oficials de la Diputació d'Àlaba, en el període 2003-2004, 432 animals van ser agredits i només 10 van ser acusats d'agressió als gossos. Els gossos que s'han convertit en salvatges i no estan controlats són habituals i, igual que els llops, són capaços d'atacar als animals, especialment a les ovelles. Però rares vegades es mesura la responsabilitat dels gossos en la depredació dels animals, entre altres coses perquè és tècnicament difícil determinar quin ha estat el depredador en una determinada agressió.
Els investigadors han demostrat que els mètodes genètics són una eina útil per a solucionar aquest tipus de malentesos. En la recerca es van recollir 136 excrements que a primera vista semblaven de llops europeus. Les anàlisis realitzades en l'ADN mitocondrial van permetre identificar a l'animal d'origen de 86 excrements: 31 eren de llops, 2 d'azereta i 53 de gossos.
En analitzar les restes de presa que es trobaven en els excrements de llops i gossos, es va comprovar que cada excrement tenia restes d'una sola presa. Doncs bé, en les dejeccions dels llops, en el 27% dels casos es van trobar restes d'animals, però només en el 3% dels casos s'observaven restes d'ovelles. En la resta, els llops es van alimentar a cavall i a boví. En les dejeccions canines, per part seva, es van trobar restes d'ovelles en el 36% dels casos i, en general, en el 54% de les dejeccions canines les captures van ser guanyadores.
A la vista d'aquests resultats, Echegaray sosté que la Diputació hauria de qüestionar si "és correcta" el nombre d'atacs que acusen els llops, la qual cosa hauria de servir per a dissenyar "adequadament els programes de prevenció i pagament" i per a reduir el conflicte entre els depredadors naturals i la societat.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
