L'Organització Mundial de la Salut (OMS) publica en 2017 per primera vegada la llista de patògens amb major risc per a la salut pública. En aquesta llista es van recollir patògens amb capacitat de provocar pandèmies o plagues greus, sobretot sobre la base de dos criteris: que siguin molt virulentes i de fàcil transmissió, i que les vacunes i els tractaments siguin limitats. Des de llavors, la llista ha estat renovada en més d'una ocasió, l'última en el que va d'estiu.
En la llista renovada, s'han considerat prop de 30 els preferents, entre els quals es troben virus com els Sarbecovirus (un d'ells és el SARS-CoV-2), T-baztanga, grip A (incloent el subtipus H5), ébola, zika... i bacteris com el còlera, la disenteria, la pneumònia...
A més d'aquesta llista, també s'ha realitzat un prototip de patogen. Aquests patògens han estat triats per a la recerca bàsica i el desenvolupament de teràpies i vacunes. Per exemple, a pesar que el SARS-Co-V2 era nou, gràcies a la recerca realitzada anteriorment amb virus similars, van poder desenvolupar ràpidament la vacuna contra ell.
Ara, amb l'ajuda del grup sobre els orígens dels nous patògens (SAGO), l'OMS ha publicat un marc internacional per a investigar els orígens dels nous patògens. De fet, ja existeixen eines per a detectar patògens infecciosos i identificar brots, però aquesta és la primera amb una perspectiva específica sobre l'origen dels nous patògens.
Aquest marc recull aspectes com la recerca primerenca, la recerca en éssers humans, la transmissió entre éssers humans i animals, la identificació d'insectes vectors o fonts de transmissió, estudis genètics i filogenètics i de bioseguretat. El marc també recull recursos, infraestructures per a sistemes de vigilància i normatives que responen de manera conjunta a les possibles plagues.