A l'octubre s'ha publicat l'enquesta especial de l'Eurobaròmetre 419 sobre la visió de la societat de la ciència, la recerca i la innovació. La introducció recull com, a través del programa de Recerca i Innovació Horizon 2020, la Unió Europea destinarà a la recerca 80.000 milions d'euros més que en el programa marc anterior, un creixement del 30%. De fet, els estudis científics han assenyalat en la introducció que l'enquesta especial de l'Eurobaròmetre pot ajudar al programa Horizon 2020.
De fet, aquest és el tema central de l'informe: identificar quins són els temes prioritaris per als europeus i mesurar la seva esperança de millora en innovació científica i tecnològica.
L'enquesta recull en tres aspectes les respostes de 27.910 persones procedents dels 28 Estats membres de la Unió Europea. La primera part recull breument les dades sobre l'educació científica europea. La segona recull, d'una llista tancada de 13 temes, quins són els més prioritaris per als europeus. El tercer aborda les expectatives dels europeus en temes temàtics, segons dues variables: què creuen que la innovació científica i tecnològica influirà en cadascuna d'elles i quines persones influiran en les seves accions i comportaments.
Per a identificar les àrees prioritàries s'han realitzat dos exercicis. Han triat la prioritat principal, una, i després la resta ordenadament fins a completar la llista de 4. Dels 28 Estats membres, entre els quals es troben França i Espanya, han optat per la creació d'ocupació com a principal prioritat i 10 per la salut i cures mèdiques. La llista distingeix entre Dinamarca i Suècia, la principal prioritat de la qual és la lluita contra el canvi climàtic per als seus ciutadans.
Pel total de les prioritats principals, la salut ocupa el primer lloc. Per al 55% de la població, la salut i les cures mèdiques són l'àrea prioritària, per al 49% la creació de llocs de treball, seguit de l'educació i les competències (33%) i la protecció del medi ambient (30%). Aquests són, per als europeus, els quatre temes prioritaris per als pròxims 15 anys, la innovació científica i tècnica. En l'altre extrem de la llista es troben els transports i les infraestructures de transport, la qualitat de les llars, la protecció de les dades personals i l'adaptació de la societat a la població envellida.
En la tercera part de l'informe, l'enquesta aprofundeix en les expectatives dels europeus. Ha adoptat cadascun dels 13 temes enumerats i ha analitzat l'esperança dels europeus per a millorar-los en la ciència i la seva quantia en el comportament humà. Els resultats mostren que els europeus tenen més esperança en innovació científica i tecnològica que en les persones.
La meitat o més dels responsables estimen que la innovació científica i tecnològica tindrà un efecte positiu en set àmbits: salut i cura mèdica (65%), educació i competències (60%), transport i infraestructures de transport (59%), proveïment energètic (58%), protecció del medi ambient (57%), lluita contra el canvi climàtic (54%) i qualitat de les llars (50%). En aquest llistat no està la creació de llocs de treball, si bé és una de les principals prioritats per als europeus, ja que menys de la meitat considera que la innovació científica tindrà capacitat de generar ocupació en els pròxims 15 anys. Finalment, la reducció de la desigualtat se situa al final de la llista, si bé el 30% dels responsables estima que la ciència tindrà un impacte positiu en aquesta matèria.
Els europeus es mostren més pessimistes per l'acció i el comportament de les persones. I és que un mateix àrea no ha superat la barrera del 50% dels responsables esperançadors. Segons la població, el comportament de les persones pot tenir efectes beneficiosos sobre l'educació i les competències, però només el 48% ho considera. Li segueixen la protecció del medi ambient (46%), la salut i les cures mèdiques (43%) i la creació d'ocupació (42%).
Comparant totes dues variables, més del 40% dels responsables estima que la innovació científica redundarà en benefici de l'11 de les 13 àrees relacionades. El comportament de les persones, en canvi, només ha superat aquesta barrera en 5 àrees. Així mateix, en tots els àmbits se situa una major esperança en la innovació científica que en el comportament de les persones, excepte en un en el qual, per a reduir la desigualtat, tenen més esperança en les persones, però només amb un punt de diferència.