Per als investigadors que treballen amb animals sovint no resulta fàcil mesurar el seu dolor. Per a això, en 2010, investigadors de la Universitat McGill del Canadà van proposar als ratolins una escala basada en expressions facials. I ara amb els conills han fet el mateix en la Universitat Newcastle del Regne Unit. El treball ha estat publicat en la revista PLoS One.
Els mètodes tradicionals per a mesurar d'alguna manera el dolor han estat la pèrdua de pes o el mesurament del consum d'aliments i aigua, o l'observació subjectiva del moviment animal. Amb l'objectiu de realitzar una avaluació més directa i objectiva del dolor, fa dos anys, investigadors de la Universitat McGill van crear una “escala gestual de ratolins”. En aquesta escala es tenen en compte cinc gestos, com la contracció dels ulls, i cada gest es valora de 0 (sense gestos) a 2 (molt clarament). La suma dels valors dels cinc gestos dóna la mesura del dolor.
El nou mètode ha tingut un bon acolliment entre els investigadors. L'equip dirigit per Matthew Leach, de la universitat de Newcastle, investiga en el benestar animal i des que va sortir l'escala de gestos dels ratolins, han treballat en diversos animals analitzant les expressions facials com a expressió del dolor. “L'única manera d'alleujar el dolor és identificar-lo i conèixer el dolor de l'animal”, afirma Leach en la web de Nature.
L'escala de gestos per a conills ha estat completada a petició del govern suec. En els vivers de conills és habitual tatuar el número d'identificació en les orelles dels conills, i el govern suec volia saber quin mal els produeix. En l'experiment realitzat, en una escala de 0 a 8, els conills sofreixen un dolor de 4 en tatuar l'oïda i de 2 si es realitza amb anestèsia local.
Ara treballen amb escales per a macacos rhesus, xais, cavalls i porcs.