Neutrí alt
Fa gairebé seixanta anys el famós físic Wolfgang Pauli va suggerir l'existència de partícules atòmiques inèdites en proves experimentals. La raó era explicar la radiació beta d'acord amb el principi de conservació de l'energia.
L'energia que s'extreu d'aquesta mena d'irradiació podia explicar-se a través d'una partícula que fins llavors no era detectable per la inexistència d'instruments adequats. La partícula no contenia massa ni càrrega elèctrica i mantenia constant la velocitat de la llum. En 1934 Enrico Fermi va batejar a la partícula com a neutrí.
Els raonaments matemàtics han revelat que el neutrí és el més penetrant de les partícules subatòmiques, però a una distància del diàmetre de la Terra només un de cada deu mil milions reaccionaria amb neutrons o protons.
L'any 1956 es van detectar experimentalment per primera vegada neutrins, quan un feix d'antineutrinos d'un reactor nuclear va retirar els protons donant lloc a neutrons i positrons (electrons positius).
Després el neutrí va començar a donar maldecaps. D'una banda, no estava segur que anés sense massa, i d'altra banda hi havia dos o tres tipus de característiques molt diferents (l'anomenat e s'assigna a l'electró i el mu al muón). Seixanta anys després de la invenció del neutrí, Hime i Jalley (mentre estudiaven la desintegració beta del sofre 35) van descobrir que la massa d'una mena de neutrí o neutrí desconegut era suficient per a repassar gran part de la física teòrica.
Hime i Jalley no han aconseguit capturar el neutrí pesat, però basant-se en el principi de conservació de l'energia i calculant l'energia alliberada per l'àtom de sofre en la desintegració, han extret l'energia de l'electró amb una massa de 17 keV. La massa no és gran, és clar, si es compara amb 511 keV de l'electró, però és molt major del que es pensava.
Hime i Jalley poden estar equivocats, per la qual cosa el més prudent és no treure conclusions abans de comprovar els seus treballs.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
