En els vessants occidentals dels Andes, al nord del Perú, s'han trobat les restes agrícoles més antigues fins al moment. S'han trobat restes fòssils de plantes de cacauet, carabassa i cotó conreades per l'home, entre altres. Van créixer entre 9.240 i 5.500 anys, segons la seva datació en carboni radioactiu.
Aquestes espècies no procedeixen d'aquesta zona, és a dir, no van créixer de manera natural. Això significa que l'home els va portar, va plantar i va créixer fins allí, és a dir, va treballar en l'agricultura.
A més, s'han trobat en llocs relacionats amb l'ésser humà, com el sòl de diverses cases o restes de menjar cremats en la xemeneia per l'home de llavors. I, al costat de les restes vegetals, s'han trobat altres petjades relacionades amb l'activitat agrària: aixades, terrenys conreats, petits canals de reg, etc.