L'esquelet d'un nen neandertal trobat en la cova asturiana del Sidrón ha proporcionat dades útils per a conèixer millor com es desenvolupava el cervell neandertal. En morir el nen neandertal tenia 7 anys i 8 mesos d'edat, però el seu cervell només va aconseguir el 87,5% del volum. En la nostra espècie, el cervell està pràcticament desenvolupat per a aquesta edat i els nens de 5 a 6 anys tenen un desenvolupament similar al neandertal. Aquest descobriment ha posat de manifest que el cervell dels neandertals trigava més temps a desenvolupar-se completament que el de l'Homo sapiens.
El lent desenvolupament postnatal del cervell s'ha caracteritzat durant molts anys per la nostra espècie. Per tant, el fet que el temps de desenvolupament dels neandertals sigui més llarg que el nostre pot portar noves preguntes als investigadors.
I és que tenen clar que aquest menor desenvolupament cerebral no és degut a la malaltia del nen neandertal. Així ho ha assenyalat en la revista Science Antonio Rosas, paleoantropólogo i un dels autors de la recerca del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Tenia una altura de 111 cm i pesava uns 26 kg, era un nen fort. El desenvolupament de braços, cames i dents també era equivalent a un nen Homo sapiens de la mateixa edat.
L'Homo erectus, una espècie que vivia fa 1,6 milions d'anys, tenia un creixement de 8 anys. Però fa poc un estudi d'Atapuerca ja va suggerir que l'Homo antecessor va tenir un creixement lent fa 800.000 anys. Per tant, és possible que aquest model de creixement de la nostra espècie s'hagi produït després de l'H. erectus i abans de l'H. antecessor.
Segons els investigadors de Science, el cervell és un dels òrgans que més energia consumeix en el cos humà. El desenvolupament d'un cervell gran és un procés d'alt cost energètic que competeix amb l'energia destinada al creixement del cos. Els neandertals tenien més cervell que l'Homo sapiens, per la qual cosa haurien de trobar una certa manera d'afrontar aquesta despesa energètica, i allargar el temps de creixement del cervell pot ser una manera de distribuir la despesa metabòlica.