Neandertals i sapiens van tenir una profunda interacció en el Paleolític Mitjà a Orient Mitjà
El primer estudi sobre la cova de Tinshemet, en l'actual Israel, revela que els neandertals i sapiens que vivien junts en el Paleolític Mitjà compartien tecnologia, modes de vida i costums funeraris. Aquestes interaccions van afavorir l'intercanvi cultural, la complexitat social i les innovacions socials, com les pràctiques formals d'enterrament i l'ús simbòlic de l'error.
La recerca, publicada en obert en la revista Nature Human Behaviour, mostra, segons els autors, que les connexions humanes van ser el motor fonamental dels avanços tecnològics i culturals i que l'Orient Pròxim va ser un lloc destacat en l'evolució dels sapiens.
Els investigadors van iniciar l'excavació en 2017 amb l'objectiu de conèixer la relació entre els neandertals i sapiens del Paleolític Mitjà, és a dir, si lluitaven entre si per a obtenir recursos, si eren veïns o, més encara, si actuaven conjuntament.
Eines, caça, ocre i enterraments
S'han centrat en quatre aspectes clau: la producció d'eines de pedra, les estratègies de caça, el comportament simbòlic i la complexitat social. Analitzant les dades obtingudes de tots ells, es conclou que els diferents grups humans (pre-andertales, neandertals i sapiens) tenien una interacció forta. Això va facilitar la transmissió del coneixement i es van anar homogeneïtzant culturalment les poblacions: la tècnica de construcció dels instruments de pedra, la caça de grans ungulats, l'ús de l'ocre… De fet, en la cova s'han trobat nombrosos ocre que, pel que sembla, s'utilitzaven per a decorar els cossos i mostrar la identitat col·lectiva. Tots aquests aspectes coincideixen amb les evidències trobades en altres jaciments d'aquesta època a Orient Mitjà.
Els enterraments formals també són una evidència evident d'innovació i complexitat, ja que és allí on es van iniciar aquests enterraments, fa uns 110.000 anys, per primera vegada a tot el món. Segons l'estudi, igual que en la cova de Tinshemet, en les coves pròximes de Qafesp i Skhul, els cossos van ser enterrats en forma de fetus i tombats en la part dreta, sense diferències d'edat i sexe. Com també hi ha objectes en les fosses, els investigadors han arribat a insinuar que potser creurien en la vida que va seguir a la seva mort.
En qualsevol cas, l'estudi de la cova de Tinshemet ha aportat valuoses evidències d'interacció entre diferents grups humans.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
