Els nanoplásticos poden transformar el microbioma intestinal
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona analitzen en una àmplia revisió els efectes dels nanoplásticos sobre els animals. L'entrada a l'organisme es realitza per tres vies: l'alimentació, l'aigua que es beu i l'aire que es respira. Encara està en dubte si poden influir superficialment. Sembla que el 90% dels plàstics que entren en l'organisme són expulsats a través de l'aparell excretor, però els nanoplásticos romanen en l'organisme animal i diverses recerques han demostrat que els nanoplásticos alteren el microbioma de l'intestí animal.
No sols els propis nanoplásticos, sinó també els catalitzadors, dissolvents, estabilitzadors, productes ignífugs i altres additius que s'afegeixen als plàstics durant el procés de fabricació. Així, les recerques han demostrat que quan els nanoplásticos entren en l'organisme dels animals invertebrats i vertebrats i s'adhereixen a l'epiteli intestinal o pulmonar, activen les seves cèl·lules immunes provocant reaccions inflamatòries locals o alterant la composició i funcionalitat del microbioma intestinal. D'altra banda, els nanoplásticos arriben als vasos limfàtics i sanguinis i penetren en el corrent sanguini, podent arribar a òrgans endocrins, fetge i ronyons.
D'altra banda, s'ha demostrat que l'exposició contínua a nanoplásticos pot provocar alteracions en el comportament, tant per la capacitat dels nanoplásticos de creuar la barrera hematoencefálica com per l'efecte directe del microbioma intestinal sobre el sistema nerviós.
Encara que no s'ha fet directament amb els éssers humans, estudis in vitro han revelat que els nanoplásticos poden tenir conseqüències a l'interior de les cèl·lules humanes. Una vegada introduïdes en la cèl·lula, poden arribar al nucli. Depenent de la mena de cèl·lula, a vegades no s'han observat efectes significatius, però en cèl·lules relacionades amb el sistema immunitari, per exemple, s'ha comprovat que es generen més espècies reactives d'oxigen i es produeixen danys en l'ADN.
Els investigadors han reconegut que els efectes sobre la salut de l'exposició a nanoplásticos s'han avaluat principalment en in vitro i mol·luscos, crustacis i peixos, però també tenen clar que alguns d'aquests efectes poden extrapolar-se a l'ésser humà. Per a això, s'ha assenyalat la necessitat de realitzar més recerques, sobretot per a identificar els mecanismes fisiològics concrets que segueixen en l'ésser humà. Revisió publicada en la revista Science Bulletin.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
