La Novel·la Química premia als que van desenvolupar les màquines més petites del món
Són màquines típiques dels éssers vius: estructures formades per proteïnes capaces de treballar amb una font d'energia. Però el disseny i la creació humana pot obrir infinitat de possibilitats. El premi Nobel de Física, Richard Feynman, ja va avançar en els 80 que la miniaturització de la tecnologia podia suposar una veritable revolució, i la Fundació Nobel ha volgut premiar enguany als iniciadors d'aquesta revolució.
El primer pas en el desenvolupament d'aquestes màquines moleculars el va donar Sauvage en 1983, quan va aconseguir unir dues molècules en forma d'anell creant una cadena. En lloc de connectar aquestes dues molècules amb els enllaços covalents tradicionals, potents, en els quals els àtoms comparteixen els seus electrons, units per un enllaç més lliure, l'investigador va aconseguir que totes dues parts poguessin moure's. És el que una màquina necessita en la seva base de funcionament.
Anys després, en 1991, Stoddart va desenvolupar el rotaxano, establint un eix fi dins d'un anell molecular, que va aconseguir moure l'anell a través de l'eix. Així va dissenyar l'ascensor que es movia amb 0,7 nanòmetres. També va desenvolupar músculs moleculars basats en rotaxanos.
I Feringa, tercera premiada, va desenvolupar el primer motor molecular. En 1999 va aconseguir muntar el motor molecular que girava la seva ala en la mateixa direcció. Amb aquest sistema va aconseguir moure un cilindre de cristall 10.000 vegades major. El disseny del primer cotxe molecular de la història va ser també l'assoliment de l'equip de Fering, que en 2011 va posar a girar quatre rodes de molècules, unides en una espècie de xassís molecular.
La nota de premsa publicada per la Fundació Nobel indica que en l'actualitat el motor molecular es troba en la fase de desenvolupament en la qual es trobava el motor elèctric en la dècada de 1830, quan no sabien exactament quines eines anava a mobilitzar en el futur. Però el propi Feringa ha posat l'exemple en la cerimònia d'avui: ja existeixen grups de recerca que estan dissenyant nanorobots capaces d'introduir-se en la sang i reparar als afectats. Avui dia, no se sap què aportarà la química en el futur.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
