Un grup internacional de físics ha creat un material de resistència infinita al moviment de la càrrega elèctrica. Es tracta d'una prima pel·lícula de nitrur de titani que, col·locada prop de la temperatura del zero absolut i dins d'un camp magnètic, es converteix en un superaislante.
Curiosament, el nitrur de titani és, de fet, un superconductor contra el superaislante. Aquest fenomen es deu a una determinada estructura electrònica: diversos electrons formen grups de dos en una estructura anomenada parelles de Cooper. Les parelles de Cooper es mouen del material sense resistència, convertint-lo en un superconductor.
Però quan el nitrur de titani adopta la forma d'una pel·lícula prima, la situació canvia: Les parelles de Cooper queden limitades en petits espais. Els electrons no poden passar d'una zona a una altra i el material es converteix en un aïllant perfecte. Els investigadors han destacat que l'aïllant perfecte només s'aconsegueix quan el que està limitat en zones és superoale. Sembla paradoxal que per a fer un superaislante és necessari partir d'un material superconductor.