Els investigadors han seguit el deuteri per a saber si tot l'aigua del Sistema Solar va sorgir o no amb el propi sistema. Es tracta d'un isòtop de la molècula d'aigua, també conegut com a aigua pesant (perquè, a més d'un protó, els àtoms d'hidrogen que formen la molècula d'aigua contenen un neutró), i les condicions de generació de l'aigua determinen la variació de la proporció entre la molècula d'aigua corrent i el deuteri. De fet, en la zona interestel·lar, on s'estan formant noves estrelles, el gel és ric en el deuteri, ja que es donen les condicions perquè es produeixi el deuteri. En els oceans de la Terra, i en altres cossos antics del sistema solar, la proporció de deuteri de l'aigua és elevada, però els astrònoms no sabien que tot això anava acompanyat del sistema solar, de manera que abans del naixement del Sol eren restes del que hi havia en aquell mitjà.
Per a aclarir això, guiats per investigadors de la Universitat de Michigan, han reconstruït en una simulació les condicions de creació del sistema solar per a veure quants deuteri es produeixen en aquestes condicions. En la simulació s'ha eliminat tot el deuteri que podia provenir del sistema del mitjà interestel·lar, i en el període analitzat, un milió d'anys, no s'han generat tants deuteri com per a explicar la riquesa de deuteri del jove sistema solar. L'estudi, publicat en la revista Science, llança resultats que demostren que l'alta proporció de deuteri de les aigües antigues del sistema solar prové del gel interestel·lar. Es calcula que entre el 30 i el 50% de l'aigua dels oceans terrestres pot ser major que el Sol i entre el 60 i el 100% de l'aigua dels cometes.
És important saber que l'aigua del Sistema Solar és més antiga que el Sol. I és que el procés de creació del Sistema Solar de la Jota és normal en l'univers, significaria que el gel interestel·lar, l'aigua, estaria disponible en tots els sistemes planetaris joves.