Adverteixen que els instruments destinats a buscar (i trobar) seqüeles de vida marciana poden no tenir la sensibilitat suficient per a detectar-la. Per a arribar a aquesta conclusió, investigadors del Centre Astrobiològic Espanyol i de l'Autònom Universitat de Xile han realitzat proves en el desert xilè d'Atacama.
De fet, una regió del desert d'Atacama i el cràter marcià Jezero (que està explorant Perseverance a la recerca de petjades de vida) són molt similars geològicament. Aquesta regió es va formar en condicions àcides entre els 160 i els 100 milions d'anys, on s'han trobat biofirmas de micoorganismos desapareguts i vius mitjançant tècniques de laboratori molt sensibles.
El cultiu de microorganismes i la seqüenciació gènica han demostrat que moltes seqüències d'ADN procedeixen d'un microbioma fosc, inidentificable i ja desaparegut. No obstant això, els instruments de laboratori utilitzats en Mart a penes van ser capaços de detectar la biofirma d'aquest material genètic pel fet que la seva detonació estava en el límit.
Els investigadors conclouen que si va haver-hi éssers vius en Mart fa milers de milions d'anys, serà molt difícil detectar la seva petjada amb els seus instruments. Per tant, consideren molt important portar les mostres a la Terra per a la seva anàlisi. La recerca ha estat publicada en la revista Nature Communications.