En 1992, després de dos anys de treball, es va seqüenciar tot el cromosoma 3 del llevat utilitzat en 37 laboratoris europeus per a elaborar pa. En aquella època el resultat va devorar molta pols i es va considerar el major descobriment que s'ha fet en algunes revistes científiques.
Quatre anys després s'han seqüenciat els 15 cromosomes restants de llevat en 100 laboratoris europeus. L'equip dirigit per André Goffeau de la universitat catòlica de Lovaina també ha mantingut una estreta relació amb els grups d'investigadors dels Estats Units, el Canadà i el Japó.
És la primera vegada que es coneix tota la seqüència de l'organisme eucarioto (és a dir, un ésser viu complex amb nucli ben delimitat). Ara falta conèixer el paper dels 6.100 gens oposats. Un terç d'elles coneixen la proteïna que fabrica. També es percep la funció d'un altre terç, però en el tercer no saben res de moment. A més, en el regne dels vius no hi ha res semblant.
Aquest treball ha obert el camí a la recerca mèdica, ja que més de la meitat dels gens de llevat són similars als gens humans. Això no és d'estranyar, és clar, perquè l'home i el llevat procedeixen del mateix ancora que vivia fa mil milions d'anys. La seqüència del genoma serà la referència per a comparar els gens d'altres organismes eucariotes (l'ésser humà).
Això permetrà comprendre millor el funcionament dels gens implicats en diferents tipus de càncer. S'han trobat alguns gens relacionats amb la resistència als antibiòtics. En la indústria s'espera trobar gens per a millorar el procés d'elaboració del pa i la cervesa. Les dades estan a la disposició de tots els científics a través d'Internet.