Dues lleis per a corredors
Els rècords mundials que els corredors aconsegueixen en les seves proves, segons les estadístiques, es regeixen per una llei o fórmula matemàtica. Aquesta fórmula relaciona la distància recorreguda amb les capacitats humanes. La representació gràfica d'aquesta fórmula logarítmica és una línia recta.
Això era el que es pensava fins ara, però els investigadors italians Sandra Savaglio i Vincenzo Carbone han estudiat el tema i han, és a dir, els rècords s'ajusten a dues lleis. S'han considerat tots els tipus de carreres a peu (des de 100 metres fins a marató) i de natació (entre 850 i 1.500 metres). No obstant això, en la seva representació gràfica apareix una espècie de fractura. Tant en les carreres a peu com en les de natació, la fractura es manifesta entre 150 i 170 segons (corresponent a 1.00 a peu o 200 metres en natació). Segons els investigadors, aquest trencament es deu a la transició entre dos cicles de producció d'energia. El primer cicle seria anaerobi (que no necessita oxigen) i el segon aeròbic (que necessita oxigen).
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
