Com si fos un micròfon, l'oïda interna converteix els sons en senyals elèctrics perquè les neurones transportin el senyal fins al cervell. La còclea, un òrgan amb forma d'espiral, converteix el so en senyal elèctric. Els científics han volgut esbrinar per què la conquilla té aquest aspecte i han descobert que l'espiral amplifica sons de baixa freqüència, oïdes de l'oïda humana.
El so arriba a cau d'orella intern fent vibrar el timpà i rep les membranes basilares, una membrana que divideix l'interior del coc en dos. Aquesta membrana està estesa d'un extrem a un altre del còctel i és una espiral com la pròpia còclea. Per això, els científics volien saber per què és millor que una membrana de transmissió de vibracions fos un espiral.
Van tenir en compte que la transmissió es realitza de la membrana a un líquid, per la qual cosa van estudiar la física de la interacció entre tots dos elements. En ser espiral, la vibració inclina més la membrana cap a l'exterior que cap a l'interior, i aquest sistema amplifica millor els sons de baixa freqüència que els d'alta freqüència. En el cas de l'ésser humà, el senyal augmenta en 20 decibels a aquestes freqüències.
Els científics estan estudiant en altres mamífers en els quals ocorre el mateix, ja que són molts els mamífers els que escolten aquestes freqüències. En definitiva, quant menor és la freqüència del so, més lluny arriba.