Nanopartícules opcionals

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

koaguluen-kontra-nanopartikulak-aukeran
Imatge d'un coàgul de sang amb un microscopi electrònic. Ed. David Gregory i Debbie Marshall

Els coáculos es descomponen fàcilment en contacte amb el tPA. No obstant això, és difícil arribar fins on es troba el coàgul. Per a superar aquest repte, un equip de la Universitat d'Harvard ha publicat en la revista Science un mètode de nanopartícules conductores. En l'actualitat existeixen dues formes principals de desfer els coáculos, una és injectar un medicament que alleuja la sang i que pot causar hemorràgies i una altra és utilitzar un stent que consisteix a introduir un cable flexible fins a la zona del coàgul i trencar físicament el coàgul. Ara, el mètode mitjançant nanopartícules podria convertir-se en un substitut eficaç de tots dos.

Les plaquetes de sang han estat la inspiració d'aquest treball. De fet, el treball de les plaquetes no és la destrucció dels coádulos sinó el contrari, però tenen una característica molt interessant: el seu sistema d'activació on és necessari. És una qüestió de la dinàmica dels fluids; el flux de líquids és diferent en un got sa i en un danyat. Del primer al segon augmenta considerablement el paràmetre físic denominat tensió de tall. Les plaquetes activen els canvis d'aquesta tensió, una vegada activats es peguen al tub i comencen la coagulació.

De fet, en un got de sang bloquejat per un coàgul, la tensió de tall canvia dràsticament i d'aquí han partit els científics de la Universitat d'Harvard. Han generat nanopartícules de menys de 100 nm que s'uneixen entre si formant una espècie de pilota de la grandària d'una plaqueta. Aquesta estructura es trenca per la variació de la tensió de tall, es desprenen partícules i s'adhereixen a les cèl·lules del coàgul.

Els científics d'Harvard han tingut un gran èxit amb els ratolins associats a la proteïna tPA que dissol el coàgul en les partícules. Una de les claus de l'èxit és que les nanopartícules estan formades per un polímer biodegradable i que el propi cos les metaboliza. Ara, l'equip d'Harvard comença el següent pas: provar en humans.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila