Les espècies homo van buscar ambients amb gran diversitat
Un estudi confirma la gran capacitat d'adaptació de les espècies Homo, especialment dels Homo sapiens, a condicions ambientals i paisatges molt diferents. En la seva publicació en la revista Science s'analitza l'evolució durant tot el Plistocè.
S'ha analitzat la influència de la vegetació, el paisatge i els ecosistemes en les migracions i adaptació d'homininos, mitjançant simulacions de biomes de fins a 3 milions d'anys i dades arqueològiques de sis espècies d'homininos. Així, han pogut deduir quines eren les preferències de cada espècie.
L'estudi mostra que els primerencs homininos africans, H. habilis i H. ergaster, vivien principalment en prats oberts i secs com a sabanes. H. erectus, en sortir d'Àfrica, es va adaptar a condicions molt més àmplies, com les selves temperades. La tendència cap a l'adaptació als diferents biomes continua en espècies més recents: H. erectus i H. neanderthalensis van ser capaços d'adaptar-se a hàbitats més freds. Però H. sapiens va ser capaç d'ocupar les zones més extremes, com els deserts i la tundra.
A més, els resultats suggereixen que les espècies Homo van buscar activament ambients amb una gran diversitat d'hàbitats, especialment H. sapiens, amb una gran capacitat d'adaptació a aquests mitjans.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
