Les oques travessen l'Himàlaia pegats al relleu
Les oques índies migren de Mongòlia al sud-est del Tibet o a l'Índia a la tardor per l'Himàlaia, i històricament s'ha cregut que anaven a viatjar en paral·lel als avions, mantenint l'altura i aprofitant, si fos possible, el vent posterior. No obstant això, les dades demostren que la travessia està lligada a l'orografia.
La recerca s'ha dut a terme mitjançant dispositius incorporats a set oques migratòries, que han estat publicats en la revista Science. Els dispositius col·locats a les oques han mesurat quatre paràmetres: freqüència cardíaca, temperatura abdominal i pressió per a poder determinar l'altitud, així com els moviments del cos per a calcular la freqüència d'agitació de les ales.
D'una banda, les dades recollides han revelat que les oques van viatjar a una altura mitjana de 4.700 metres, superant els 4.800 metres el 2,3% del temps de vol. D'altra banda, han posat de manifest que les oques agiten les ales amb major freqüència a mesura que augmenta l'altitud per a poder progressar a través d'un aire més fi, i que la freqüència cardíaca augmenta exponencialment en agitar més ràpid les ales.
Amb aquestes dades, els investigadors han desenvolupat dos models per a calcular l'energia gastada en vols. Segons aquests models, el cost energètic del vol augmenta més ràpid de l'esperat a mesura que disminueix la densitat de l'aire: “per als ocells és energèticament més eficient viatjar a la recerca d'aire de major densitat baixant a altituds més petites”, assenyalen els responsables de l'estudi, a pesar que això exigeix de tant en tant un esforç per a aconseguir altures majors. “Amb aquesta estratègia, les oques índies han trobat la manera de travessar la zona més alta de la Terra, sense portar les seves capacitats fisiològiques a l'extrem”, han afegit.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
