Falguera lentino en tocones de roca: Herba de font comuna
Sota el nom de Pteridofito (generalment falgueres) s'agrupa un grup de plantes de gran morfologia i diversitat, però amb un mateix cicle de vida.
Son les plantes boscoses més antigues, és a dir, els teixits reals es van formar per primera vegada en el seu interior, especialment la teixida suor conductora. Es tracta, per tant, de cormofitos, com a plantes amb flors, i no de talófitos, és a dir, com a algues, fongs, hepàtiques, molses i líquenes que no contenen teixits diferenciats. Van aconseguir un gran desenvolupament en l'Era Primària, constituint la massa principal de les plantes terrestres.
D'altra banda, la família dels adiantáceos és molt arcaica, per la qual cosa la major part de les seves espècies són tropicals o subtropicals. Totes les espècies pertanyen al gènere Adiantum.
Aquest gènere té unes 200 espècies i a Europa només hi ha una espècie, l'Herba Comuna de Fuentes que ens ocupa.
Aquesta falguera és una planta fina de 10-40 cm i rizoma resta. El fermall és prim, marró-negre i brillant. La làmina, en forma d'ou, es compon de 2 a 3 ocasions de pi i de pinulas especials en forma de ventall. Els seus camps de cultiu es troben en la vora del pinacle formant allargades i línies discontínues. Aquesta espècie es distribueix bé en la zona tropical i subtropical, fugint del nord d'Europa. En la península és bastant comuna, i a Euskal Herria cal esmentar que colonitza amb relativa facilitat les penyes, talussos i murs de les roques.
L'herba comuna de la font ha estat molt utilitzada des de fa temps per a l'ornamentació, i a més cal dir que és molt benvolguda, ja que aquesta falguera és realment bonic. Diuen que és una herba medicinal i que gràcies als seus principals tanins i components (capillarina) és espectosta i lleugerament diürètica.
Família: adiantáceos Espècie: Adiantum capillus - veneris Distribució: normal Hàbitat: penyes, talussos i murs de les roques Herba medicinal: sí |
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
