Rellotge molecular lent de l'ésser humà
En l'espècie humana, la distància entre una generació i la següent és gran, d'uns 20 anys. Altres primats arriben a la maduresa sexual abans que l'ésser humà i, per tant, tenen menys marge entre les generacions. Per exemple, el ximpanzé té una diferència de 15 anys entre una generació i la següent.
La gran distància intergeneracional és un tret característic de l'espècie humana. Doncs bé, segons un article publicat en la revista científica PNAS, aquesta característica és relativament nova en l'evolució humana.
Els autors de l'article han comparat gran part del genoma humà amb el del ximpanzé i amb altres primats com el babuí, el goril·la i l'orangutan. Concretament, han mirat al rellotge molecular. El rellotge molecular indica el ritme al qual es produeixen mutacions en el genoma. Atès que la majoria de les mutacions es produeixen en la formació d'òvuls i espermatozoides, com més gran és la distància intergeneracional, més lent és el rellotge molecular.
Els científics han vist que el rellotge molecular de l'ésser humà és un 11% més lent que el del goril. Però el ximpanzé també és un 8% més lent que el goril. És a dir, encara que l'interval intergeneracional és bastant desigual entre l'home i el ximpanzé, la diferència no és tan evident quant a la velocitat del rellotge molecular.
D'aquí es desprèn que l'existència d'una bretxa generacional tan gran s'ha manifestat recentment en evolució. Els investigadors calculen que va aparèixer fa aproximadament un milió d'anys.
El càlcul coincideix amb les teories dels paleoantropólogos. De fet, a Kenya es van descobrir restes d'un Homo erectus de fa 1,5 milions d'anys i, després d'analitzar la seva dent, van concloure que aquella espècie arribava a la maduresa sexual abans que l'ésser humà actual, en un període similar al ximpanzé. No obstant això, a Espanya s'ha realitzat el mateix estudi amb un Homo sapiens de fa 800.000 anys i han vist que necessitava el mateix temps que l'actual.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
