L'endogàmia és un dels problemes que planteja l'extinció de molts animals que es troben en la naturalesa. A mesura que disminueix la diversitat genètica d'una població determinada, augmenta la sensibilitat cap a les malalties i la probabilitat que sorgeixin espècimens no sans o amb malformacions.
Per a mesurar la diversitat genètica s'utilitza l'índex "de diversitat dels nucletótidos", que mesura les diferències genètiques mitjanes entre cadascun dels espècimens d'una població determinada i el grup. Una de les solucions més utilitzades és la incorporació de sang "nova", és a dir, la repoblació de nous espècimens fora de la població. Però, en contra del que fins ara es pensava, aquestes mesures no sempre resulten beneficioses.
En alguns casos, i depenent de la situació, la diversitat de nucleòtids pot reduir-se amb la incorporació de nous espècimens; quan en un bosc ple de grans arbres s'introdueixen pocs arbres petits de la mateixa manera que disminueix la grandària mitjana dels arbres.