Necessitat d'ampliar el focus

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

Publicat en Berria el 21 de març de 2020

fokua-zabaltzeko-beharra
Personal de l'hospital Clinic preparant-se per a atendre pacients amb covid-19. Ed. Francisco Àvia/Hospital Clínic/CC-BY-SA
L'estudi de les xifres de morts, hospitalitzats i contaminats que va provocar el nou coronavirus a la Xina va concloure que afectava especialment les persones majors. Això va propiciar que les mesures més exigents es prenguessin amb la finalitat de protegir-les. No obstant això, a Itàlia, per exemple, la letalidad —morta respecte als casos confirmats— és del 34% entre els 70-80 anys i del 44% entre els 80-90. Situant el focus en els

majors, la incidència del virus ha passat desapercebuda entre els més joves. Ara s'han posat de manifest les seves conclusions: Als EUA, el centre de control i prevenció de malalties CDC ha advertit que el 20% dels infectats de 20 a 44 anys han hagut de ser hospitalitzats, un 2-4% en unitats de vigilància intensiva. La resta d'infectats han estat asimptomàtics o, si han emmalaltit, han presentat símptomes lleus o curables a casa. I han contribuït a la propagació del virus, especialment els asimptomàtics. La majoria d'experts reconeix que això també ha

ocorregut a Europa. Un altre punt està passant amb el sexe i el gènere. Una vegada més revisats les dades de la Xina, es pot observar que el nou coronavirus ha afectat més els homes que a les dones. Segons els experts, les causes d'aquesta diferència s'associen tant al sexe com al gènere: d'una banda, el sistema immunitari fa més vulnerables als homes enfront del nou coronavirus i, per un altre, el tabaquisme a la Xina és més freqüent entre els homes. No obstant això, un grup de recerca internacional adverteix en

la revista mèdica The Lancet que posar el focus en els homes suposa una distorsió de la realitat. Aquest grup, denominat «Impacte de gènere i covid-19a», considera que és necessari analitzar la incidència del gènere en el seu conjunt, adoptant les mesures oportunes.

De fet, la majoria del personal sanitari són dones (Hubein, per exemple, més del 90%). Per tant, tenen un major risc d'infecció i transmissió del virus. A més, el fet que la cura dels residents i la divisió del treball remunerat estiguin també diferenciats per gènere fa més vulnerables a les dones. Les conseqüències de les mesures que limiten els moviments són també més serioses en les dones, per la qual cosa,

segons l'equip d'experts, per a respondre a la crisi és necessari incorporar la perspectiva de gènere. A Euskal Herria, el Moviment Feminista ha creat una taula

tècnica per a abordar la crisi de cures agreujada pel covid-19. Demanen al Govern Basc, al Govern de Navarra i al Col·legi Basc que es constitueixi una taula de coordinació de la custòdia. A més dels partits polítics i sindicals, s'ha assenyalat la necessitat de comptar amb la participació d'agents socials: moviments feministes, emprats de llar i residències, associacions de pares i mares i experts en

l'àmbit de la cura, l'economia i la medicina. No obstant això, ja era evident que per a fer front a la crisi és imprescindible posar el focus en les persones en lloc d'en els números. Encara som a temps d'obrir el focus i respondre millor a la qüestió.
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila