El fitoplàncton és apropiat per a enfonsar el diòxid de carboni

Roa Zubia, Guillermo

Elhuyar Zientzia

fitoplanktona-egokia-da-karbono-dioxidoa-hondoratz
Una gran sessió dins de l'experiment EIFEX. El ferro va ser abocat des del vaixell Polastern a la mar per a augmentar el fitoplàncton i seguir la seva evolució. A dalt, Cahetoceros atl

Un grup de científics marins ha realitzat un gran experiment per a esbrinar si l'addició de ferro a la mar pot provocar l'enfonsament del diòxid de carboni per l'augment del fitoplàncton. El resultat ha estat afirmatiu: el fitoplàncton és ideal per a enfonsar el diòxid de carboni en la mar. Alguns creuen que aquest efecte, si es produeix a major escala, provocaria un refredament del clima.

La idea la va exposar l'ecólogo John Martín. “Dóna'm un gran recipient ple de ferro i faré la següent era de gel”, deia. El ferro és un abonament per a les algues del fitoplàncton i pot provocar un bloom de les algues, és a dir, un augment sobtat en la mar. Les algues creixen per absorció de diòxid de carboni, augmentant considerablement i absorbint gran quantitat de diòxid de carboni de l'atmosfera. Es creu que l'efecte d'hivernacle de la Terra podria reduir-se i, en aquest cas, el clima es refredaria.

Però si l'efecte persisteix, és necessari enfonsar les algues, ja que en cas contrari podria existir un risc de reaparició i retorn de diòxid de carboni a l'atmosfera. Precisament en l'Institut de Recerca Marina i Polar d'Handelshafen, Alemanya, els biòlegs han demostrat que s'enfonsen. Dins del projecte EIFEX (European Iron Fertilization Experimental), han realitzat una sessió a gran escala. Es van emetre catorze tones de ferro en un remolí marí que va ser dispersat pel moviment de l'aigua. Dues setmanes després, va aparèixer un augment de fitoplàncton visible per satèl·lit. Amb el temps, el zooplancton es va alimentar d'aquest fitoplàncton i els científics van seguir els residus —els excrements del zooplancton i les cèl·lules d'algues mortes—. Més de la meitat d'aquesta biomassa es va enfonsar per sota dels mil metres; els experts creuen que aquest diòxid de carboni estarà enfonsat durant segles.

L'experiment ha tingut dues lectures. D'una banda, el relacionat amb els passats: el refredament del clima pot estar relacionat amb la pols de ferro que cau a la mar. I d'altra banda, el futur: hi ha qui opina que si el ferro s'aboca a la mar es refreda el clima, sempre que sigui molt gran. No obstant això, els investigadors han subratllat que caldria tenir molt en compte les conseqüències ecològiques que això tindria.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila