Els
estudis amb ratolins demostren que el fentanil exerceix la dependència a través de dos mecanismes cerebrals, i que la suma de tots dos fa que la dependència o addicció sigui tan gran. Un dels mecanismes és el circuit del premi (reforç positiu) i l'altre és el que busca evitar la síndrome d'abstinència (reforç negatiu). S'han identificat les xarxes neuronals i receptores que participen en aquests mecanismes i s'han publicat els resultats en obert en la revista Nature.
Igual que l'heroïna i la morfina, el fentanil s'uneix als receptors opiodes i provoca la secreció de dopamina. Produeix plaer, analgèsia i pèrdua de consciència. Si es continua consumint provoca tolerància (es necessiten majors dosis per a aconseguir el mateix efecte) i síndrome d'abstinència. El seu fort impacte provoca una forta addicció que s'ha convertit en una greu crisi sanitària, especialment als Estats Units.
Per a conèixer millor els mecanismes que provoquen l'addicció, els autors de l'article han realitzat experiments amb els ratolins. Així, primer els van donar fentanil i van veure que el fentanil actua sobre la zona tegmental ventral del cervell (VTA): desinhibeix les neurones de la dopamina i allibera dopamina en el nucli accumbens. Si s'inactiven els receptors opioides de VTA, van observar que s'interromp l'emissió de dopamina i s'anul·la l'efecte positiu, però que la síndrome d'abstinència no desapareix.
Així, en el següent pas, els investigadors van identificar les neurones dels receptors opiodes activats en la síndrome d'abstinència en la zona central de l'amígdala (CeA). La desactivació d'aquests receptors va fer desaparèixer els símptomes de la síndrome d'abstinència. Així han demostrat ser responsables del reforç negatiu. Aquests resultats han estat confirmats per optogenética.
Els investigadors esperen que la recerca obri el camí per a investigar aquests mecanismes també en humans i serveixi per a reduir l'addicció i facilitar la rehabilitació.