El virus que contamina el bacteri patogen Staphylococcus aureus protegeix el bacteri de la infecció d'altres virus, al mateix temps que aquest mecanisme de defensa evita que es comporti contra el propi virus. Pablo Iturbe Sanz, investigador de la Universitat Pública de Navarra, explica com ho aconsegueix en un estudi de la seva tesi doctoral. Com alguns ceps d'aquest bacteri són multiresistents als antibiòtics, una de les estratègies per a combatre'ls és l'ús de virus (fagoterapia). Per això, el trobat en aquest treball pot ajudar a desenvolupar estratègies per a evitar resistències a la fagoterapia. El treball ha estat publicat en la revista Nature Microbiology.
Alguns fagos tenen la capacitat de protegir el bacteri hoste de les infeccions produïdes per altres virus. Ho fan en una espècie de relació simbiòtica en la qual el fago i el bacteri conviuen. Això és beneficiós per al fago resident perquè assegura que no tindrà competència per a aprofitar els recursos del bacteri. Però perquè els mecanismes de protecció del bacteri enfront d'altres virus no eliminin el virus resident, el sistema ha d'estar equilibrat.
Aquest estudi ha demostrat que el virus que infecta S. aureus ho aconsegueix a través de grups de gens no contigus en el genoma. Encara que estiguin separats físicament, aquests grups de gens s'activen o desactiven al mateix temps, responent a unes condicions determinades. D'aquesta manera aconsegueix neutralitzar totalment el mecanisme de defensa enfront d'altres virus quan el virus resident comença a reproduir-se per a colonitzar altres bacteris.