L'últim avanç de la Paleontologia Basca: noves tortugues fòssils
Per a organitzar les afinitats biològiques dels éssers, en els dos últims segles s'utilitza la classificació taxonòmica. Aquesta organització relaciona als éssers presents i del passat com un arbre i ens porta a conèixer l'evolució de tots els éssers. Aquesta classificació és una piràmide jeràrquica escalonada. Les espècies es troben en el nivell més bàsic i el seu conjunt constitueix la base de la piràmide. Sobre ella se situa el nivell de gènere, seguit del nivell familiar, després altres nivells i, finalment, els regnes en la part superior de la piràmide.
Encara que en els últims segles la neontología i la paleontologia han fet molts passos endavant, la qual cosa encara està buit en la piràmide és més que el que està ple. D'altra banda, a pesar que la piràmide té nombrosos buits, la localització d'una nova espècie i, per tant, la col·locació d'un nou maó en la piràmide, és una gran labor i una gran immensa tasca; no es pot dir, com més a dalt vagi a la piràmide, més difícil és omplir el forat. A més de la nova espècie, el descobriment d'un nou gènere o fins i tot d'una nova família suposa un gran avanç, ja que el descobriment ocupa els buits dels tres nivells taxonòmics de la piràmide.
I és el que ha ocorregut amb el descobriment que dos paleontòlegs del Museu de Ciències Naturals de París i de la Universitat del País Basc han publicat recentment. Els paleontòlegs France de Lapparent de Broin i Xabier Murelaga “Okabixo” han reconegut formalment diverses tortugues fòssils en una revista de prestigi, el Butlletí de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Les tortugues oposades pertanyen a la zona terrestre del Cretàcic Superior, amb una antiguitat aproximada de 75 milions d'anys, i han estat excavades en el jaciment de Laño en el Comtat de Treviño. Els paleontòlegs s'han basat en centenars d'ossos i plaques de tortuga fòssils per a designar els nous tàxons. Entre aquestes tortugues fòssils es troben dues noves famílies, dos nous gèneres i tres noves espècies. Així, la família Dortokidae, el gènere Dortoka i l'espècie Dortoka vasconica són noves. També són de nova creació la família Solemydidae, el gènere Solemys i l'espècie Solemys vermiculata. A més, aquests paleontòlegs han descobert la nova espècie Polysternon atlanticum.
Sent les tortugues vertebrades i escasses, és molt difícil trobar nous tàxons de tortuga, ja que l'escala biològica també és piramidal; com més alt estigui a escala, menys exemplars i espècies existeixen. Per exemple, els insectes són més abundants que els vertebrats, per la qual cosa és més fàcil trobar una nova espècie d'insecte que una nova espècie de vertebrat. Però també hi ha diferències entre els vertebrats i la tortuga ha estat un dels grups més reduïts. És més, els vertebrats marins són més abundants que els terrestres i no oblidis que les tortugues de Laño són de terra.
D'altra banda, l'escàs coneixement de les espècies de tortugues del Cretàcic Superior fa que aquest descobriment suposi un avanç significatiu en el coneixement de les relacions evolutives per a la filogènia de les tortugues, així com en el coneixement paleontològic d'Euskal Herria. Però, tal com es pot llegir en l'article publicat, no sols queden els descobriments, sinó que també han establert les seves característiques ecològiques i paleobiogeográficas. D'una banda, dues espècies d'aquestes tortugues circulaven pels rius, mentre el tercer preferia la terra, i d'altra banda, dues espècies d'aquestes tortugues tenen el seu origen a Gondwana i la tercera en Laurasia, per la qual cosa la troballa demostra que aquests dos continents encara no estaven completament separats.
Per tot l'exposat, és fàcil comprendre l'alt grau de descobriment realitzat per aquests paleontòlegs. Desgraciadament, l'obra que acaben de publicar no ha tingut reflex en els mitjans de comunicació ordinaris, malgrat ser una notícia molt satisfactòria per a la Paleontologia i el País Basc.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
