L'any passat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va crear un grup de treball independent per a desenvolupar una estratègia de prevenció de les pandèmies del futur basada en evidències (the Independent Panell for Pandemic Preparedness and Response). Ara, analitzant les mesures adoptades per les institucions per a fer front al covid-19 i l'evolució de la pandèmia, el grup ha presentat els resultats obtinguts i els passos a seguir en el futur, tant per a frenar el covid-19 com per a evitar que futures brots es converteixin en catàstrofes globals.
Segons l'informe presentat pel grup de treball, el món necessita un nou sistema internacional de prevenció de pandèmies. De fet, ha detectat fallades en totes les baules de l'actual sistema de vigilància i resposta. En la seva opinió, la vigilància era feble i mancava de recursos econòmics suficients; el sistema d'alertes era massa lent i discret; l'OMS no ha tingut poder suficient; la resposta ha incrementat les desigualtats socials i no hi ha hagut lideratge polític global.
A més, quan es van produir les primeres brots, va passar massa temps per a ser advertit dels responsables sanitaris internacionals. Fins i tot quan es va declarar la situació d'emergència, la majoria dels països van quedar a l'espera que succeís, en lloc de preparar una resposta contundent. no hi ha hagut coordinació internacional i els representants de l'OMS no han tingut capacitat d'influència suficient. El fet de no fer previsions ha provocat que no es tinguin en compte les desigualtats socials, per la qual cosa la bretxa s'ha incrementat.
A més dels errors, l'equip ha destacat alguns aspectes positius. Entre ells es troben l'esforç del personal sanitari i la resposta d'alguns països, utilitzant l'après de les plagues anteriors, basant-se en la ciència i utilitzant una comunicació transparent i eficaç, reforçant la comunitat. També ha vist que donar una bona resposta no està relacionada amb el nivell econòmic dels països, sinó que alguns països rics no han estat capaços de controlar el covid-19.
Reconeix que les vacunes s'han desenvolupat realment ràpidament però que cal aconseguir que la distribució sigui equitativa. I ha afirmat que una de les claus per a avançar és compartir dades i informació científica. Així ho ha expressat Hellen Clark, president de Nova Zelanda i membre de l'equip en la presentació de l'informe: "La ciència ha donat el món quan més el necessitava, i aquesta ciència depenia de l'intercanvi obert de dades i coneixements. Els seus beneficis també han de ser compartits de manera lliure i oberta".
El grup considera que ara la prioritat és fer front al covid-19, presentant proposades a curt termini. Però, al mateix temps, ha destacat que el que està passant és una assignatura i ha assessorat per a estar preparats per a futures intervencions.
Les declaracions a curt termini inclouen la distribució equitativa de les vacunes i del coneixement i la tecnologia per a la seva producció; la transferència de recursos econòmics al projecte ACT-A per a la creació d'eines per a combatre el covid-19; la implantació de mesures no farmacològiques en tots els llocs en funció de la situació epidemiològica; i el disseny d'una estratègia de l'OMS amb objectius clars perquè tots els països treballin conjuntament per a superar el covid-19.
A llarg termini, i perquè les següents aparicions no es converteixin en pandèmies, ha donat consells concrets. Primer, que sigui responsabilitat de lideratges polítics d'alt nivell fer front i respondre a les pandèmies, dins de la qual els líders de tots els Estats i Governs facin una declaració política en l'assemblea especial de Nacions Unides de setembre. D'altra banda, enfortir el poder, la independència i la capacitat econòmica de l'OMS, i ara invertir per a afrontar les futures crisis.
Considera imprescindible crear un sistema àgil de vigilància i notificació de brots, així com una plataforma que garanteixi el coneixement, producció, distribució i regulació dels instruments terapèutics i sanitaris. Proposa establir un sistema de finançament a llarg termini i, finalment, una comunicació directa entre els gestors de la pandèmia i els caps de govern. L'equip de treball ha destacat la necessitat que els gestors siguin interdisciplinaris i que la comunitat també participi, especialment els col·lectius en risc d'exclusió.
Juntament amb l'informe general, el grup de treball ha presentat un resum i un altre document que recull els moments més significatius d'aquesta pandèmia.