Per al control de les espècies invasores es pretén utilitzar als enemics d'aquestes espècies en el seu territori d'origen.
Les plantes i animals invasors són una de les majors amenaces per a la biodiversitat després de la desaparició de l'hàbitat.
Aquestes plantes i animals, en traslladar-se, deixen enrere als seus antics enemics, com a depredadors i paràsits.
Un dels invasors més estesos dels Estats Units és el cranc verd europeu. Aquest cranc va arribar probablement a la costa occidental dels Estats Units en les aigües de llast dels vaixells i des de llavors ha anat ampliant-se. Originària de la costa atlàntica d'Europa i el nord d'Àfrica. És un petit i escàs cranc. Als Estats Units, no obstant això, és gran i abundant, i pel que sembla, sense malalties ni paràsits, on no té enemics naturals.
A la vista d'això, es considera que una de les maneres de controlar aquests invasors pot ser l'ús d'enemics d'origen perquè aquests ecosistemes recuperin l'equilibri.
No obstant això, cal no oblidar que el control biològic també té riscos. Els virus i paràsits de l'hàbitat original han estat utilitzats anteriorment per a controlar als invasors. L'exemple més conegut és el d'Austràlia, on van veure que les conseqüències eren incontrolables. Això ens mostra la dificultat de recuperar l'equilibri en els ecosistemes.
Per això, el millor és frenar abans que es produeixi la invasió.