Petjada magnètica de la Via Làctia
Aquest és l'aspecte del camp magnètic de la Via Làctia als ulls del satèl·lit Planck de l'AQUESTA. L'AQUESTA ha publicat avui la imatge sota el títol “Petjada magnètica de la nostra galàxia” i, encara que se li sembli fàcilment una empremta dactilar, els remolins, espirals i arcs de la imatge mostren alguna cosa més: el que es veu és l'estructura del camp magnètic de la nostra galàxia.
Per a completar la imatge, el satèl·lit Planck ha mesurat la llum polaritzada emesa per la pols interestel·lar de la Via Làctia (és la primera vegada que es realitza una observació d'aquest tipus per a tot el cel) i ha representat el camp magnètic de la galàxia mitjançant una tècnica denominada LLIC.
En les zones més fosques l'emissió polaritzada és més forta, mentre que els estriats indiquen la direcció del camp magnètic (projectada respecte al pla del cel). Finalment, la banda horitzontal fosca que va de costat a costat correspon al pla de la galàxia. Aquí la polarització té un patró molt regular, ja que les línies del camp magnètic són principalment paral·leles al pla de la Via Làctia.
Mesurant les característiques de la llum polaritzada emesa per la pols interestel·lar, els astrònoms poden investigar el fenomen que ha donat lloc a aquesta polarització: en concret, poden conèixer l'existència de camps magnètics en l'entorn que ha travessat la llum i les seves propietats.
En aquest cas, l'AQUESTA ha completat el mapa per a la Via Làctia, però en realitat no és aquest l'objectiu principal de la missió Planck. L'AQUESTA va llançar el satèl·lit Planck per a trobar proves de les ones gravitatòries posteriors al Big bang, és a dir, per a detectar les petjades d'aquestes ones gravitatòries en la radiació microones de fons: Polaritzacions tipus B. De fet, els astrònoms del BICEP2 van detectar per primera vegada aquestes pistes el mes de març passat i els astrofísics esperen els resultats de Planck per a confirmar el seu descobriment.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
