Escorpins i cataractes
Durant l'estudi dels escorpins que brillen en la foscor, David Van Vranken, de la Universitat de Califòrnia, va realitzar un interessant descobriment. Una proteïna continguda en la pell d'aquests escorpins s'oxida i es reté donant a la pell la duresa necessària per a la seva protecció. En formar la xarxa, els nivells d'energia que tenen els electrons externs de la proteïna per a moure's augmenten, la qual cosa permet absorbir la llum ultraviolada.
Aquesta energia absorbida és emesa com a llum visible i d'aquí la capacitat de parpellejar en la foscor.
Els escorpins ratllats (Centruroides vittatus) irradiats amb raigs ultraviolats emeten una llum blava de longitud d'ona de 450 nm. David Van Vranken va aconseguir extreure el compost que fa possible aquesta emissió de la superfície de l'escorpí i va descobrir que era un beta-carbolino, el mateix que es produeix quan les proteïnes dels ulls humans s'enreixen i es formen les cataractes.
La formació de les cataractes és un procés lent i complex que genera grans dificultats per a la recerca, però el procés de penetració superficial dels escorpins és molt més ràpid.
L'anàlisi d'aquest procés pot ajudar els investigadors a comprendre la formació de cataractes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
