Desafiament múltiple
Les jornades que s'han dut a terme sota el nom de Nous Reptes en Química ja han finalitzat, per la qual cosa crec que ha arribat el moment de la reflexió.
Quan decidim organitzar un cicle de conferències, fixem uns objectius principals. Si les aportacions principals de les jornades se centren en tres àrees: que els alumnes rebin una imatge avançada de la química, que reforcin les relacions entre la Universitat i les empreses i que els empresaris rebin informació rellevant dels ponents convidats a les conferències.
A través de la revolució de la bioquímica o de com es fabriquen noves i meravelloses fibres, els experts que han acudit a les jornades han ofert una sèrie de xerrades. D'altra banda, almenys en un dels casos, les visites a empreses també han donat excel·lents resultats i així ens ho van manifestar tant alumnes com empresaris. En aquest sentit, podem afirmar que les jornades Nous Reptes en Química han aconseguit el seu nivell.
No obstant això, al cap d'un any de treball d'organització, els veritables reptes m'han sorgit de cara a cara, amb el pas d'un sacsejat o un altre. He pogut comprovar que els nostres esforços estan bastant lluny dels interessos de les empreses; prova d'això és que les empreses que han donat suport a les jornades han considerat aquesta iniciativa com un mer esdeveniment imaginari. De la mateixa manera, als actes organitzats es va assistir menys empresaris dels que volíem, a pesar que van ser molts els joves que es van acostar per a crear noves empreses.
Per a donar resposta a aquesta situació cal tenir en compte dues dades principals: un, que Hego Euskal Herria està format per petites i mitjanes empreses (de menys de 250 treballadors) que generen més del 90% del Producte Interior Brut. El segon, només el 7% dels propietaris o gestors d'aquestes empreses tenen titulació superior. Els dos factors esmentats, és a dir, la grandària de les empreses i el limitat nivell acadèmic de la direcció, constitueixen una barrera important per a respondre adequadament a l'oferta rebuda de la Universitat i, en la mateixa mesura, obtenir un rendiment adequat.
No es pot baixar el nivell de l'esdeveniment, si volem avançar haurem d'oferir productes de qualitat, la qual cosa necessàriament requereix recerca i formació.
En conseqüència, és necessari construir un pont perquè els alumnes altament qualificats s'incorporin al món empresarial. L'objectiu d'ADEGILAN és aquest i per a això ha posat en marxa nous programes, denominats PRAXIS i FINEST, amb els quals es pretén orientar als alumnes cap a les empreses. Aquests programes serviran per a estrènyer llaços entre la Universitat i l'empresa. I mentrestant, continuarem afrontant nous reptes, tant en química com en la resta de disciplines.
Finalment, Elhuyar. Voldria agrair a través d'aquestes línies el suport de la revista Zientzia eta Teknika a aquest projecte.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
