Les regates àrides augmenten l'emissió global de CO2
.JPG)
La descomposició de la fullaraca és fonamental en el cicle global del carboni, però fins fa pocs anys no es tenia en compte la influència dels rierols en aquest procés. Els càlculs es basaven únicament en ecosistemes terrestres i marins. No obstant això, estudis dels últims deu anys han demostrat que els rierols són grans reactors biogeoquímics i les seves emissions de carboni a l'atmosfera. Una recerca internacional ha anat un pas més enllà, centrant-se en els denominats rierols intermitents o àrids. I és que, a pesar que fins ara s'han infravalorat, els rierols que s'assequen periòdicament calculen una major contribució de CO? de l'esperat a l'atmosfera.
Reactors biogeoquímics instantanis
.jpg)
Quan un riu s'asseca, la fullaraca i la fusta dels marges es van acumulant en el llit sec del riu. Hi ha poca activitat biològica en aquestes condicions seques. “En el moment de la retorno de l'aigua, no obstant això, tot aquest material orgànic acumulat es mulla de nou i el rierol es converteix més que mai en un potent reactor biogeoquímic”, ha assenyalat Daniel von Schiller, investigador del departament de Biologia Vegetal i Ecologia de la UPV i un dels dissenyadors del projecte “1.000 rierols periòdics”. “Moltes comunitats biològiques latents en el riu es reactiven, sobretot bacteris, però també fongs. De sobte es perceben altes taxes d'activitat biològica i respiratòria que emeten gran quantitat de CO? a l'atmosfera”.
Es tracta de la primera recerca que quantifica la influència dels rierols periòdics en el cicle del carboni. S'han analitzat 212 rierols secs de 22 països i diferents zones climàtiques entre gairebé 100 investigadors. El resultat ha estat publicat en la revista Nature Geoscience, on els enormes polsos de CO? que es produeixen en tornar l'aigua als rierols periòdics i en mullar-se l'hojara augmenten un 10% l'emissió diària de CO?. “I és que –afegeix Von Schiller– els rius àrids ocupen gairebé la meitat de la superfície dels rius del món”.
Ríos secs d'Euskal Herria
Segons Arturo Elosegi, catedràtic i investigador del projecte de Biologia Vegetal i Ecologia de la UPV/EHU, els rierols periòdics són molt més comuns del que pensem: “En els llocs més humits també han existit rierols secs. En aquest treball hem estudiat els dos extrems d'Euskal Herria –les Bardenas i Arantzazu–, i tant en un com en l'altre, els rierols s'assequen de tant en tant”.
Elosegi comenta la influència del canvi climàtic en els rius: “Tots els models de canvi climàtic afirmen que el clima s'està fent més extrem, bipolar, amb pluges més fortes i sequeres més llargues. Això suposa un major assecat dels rius i a més un major assecat”.
D'altra banda, ha destacat les conseqüències de l'explotació humana de l'aigua: “En molts llocs eliminem l'aigua dels rius: en la zona mediterrània mitjançant regadius i en la zona atlàntica tenim aprofitaments elèctrics. Com a conseqüència d'això, es redueix el cabal dels rierols, a vegades fins a la seva dessecació total, encara que sigui il·legal. En reduir el cabal s'acumulen molts sediments que, en certa manera, funcionen com els rierols secs”.
Davant la tendència creixent dels rierols intermitents com a conseqüència de les activitats humanes i la seva influència en l'emissió de CO?, la recerca fa una crida a considerar la seva contribució al carboni.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
