Saturn observa complexos sistemes de tempesta

L'equip de Planetologia de la UPV ha analitzat diferents tempestes polars a Saturn, sota la direcció del professor Agustín Sánchez Lavega. Són grans tempestes de llarga durada que van tenir lloc en 2018. Els resultats del seu seguiment han estat publicats en la revista Nature Astronomy.

Un astrònom brasiler amateur va descobrir per primera vegada, el 29 de març de 2018, una brillant taca blanca en el disc del planeta Saturn, prop del pol nord. En pocs dies la taca va créixer i va aconseguir els 4.000 km de longitud. Uns dos mesos després va aparèixer una altra taca més al nord i, en els mesos següents, la tercera i la quarta, molt més prop del pol nord, en el mateix límit del conegut hexàgon de Saturn. Mai s'havia vist en les observacions.

Les taques es van desplaçar durant aquests mesos a diferent velocitat, impulsades pels corrents atmosfèrics jet cap a l'est i l'oest de Saturn. La seva força depèn de la latitud. La primera taca, més volada, es desplaçava cap a l'est a 220 km/h, mentre que la més septentrional es desplaçava a 20 km/h cap a l'oest. Les tempestes es van trobar creant pertorbacions atmosfèriques. Aquestes pertorbacions s'estenen a tot el pol nord de Saturn.

A dalt es veuen les tempestes observades a través del telescopi projectades sobre un planiscopio; i. Efectes entre dues tempestes en la seqüència inferior en funció de la simulació per ordinador. Les tempestes estan identificades numèricament. Ed. R. García-Melendo / M. Soria / Universitat Politècnica de Catalunya

Ateses les característiques de les taques, sembla que es formen per convecció en els núvols baixos a uns 200 km per sota dels núvols que es veuen.El gas humit i calent ascendeix ràpidament en l'atmosfera lleugera d'hidrogen de Saturn, donant lloc als núvols d'amoníac que veiem amb telescopi.«Per primera vegada hem vist un fenomen d'aquestes característiques: diverses tempestes en diferents latituds. Fins ara només hem vist petites tempestes aïllades, o tempestes inusuals i gegantesques com les Grans Taques Blanques», explica Sánchez Lavega. Sorprenentment, la primera tempesta va sorgir dins d'un remolí ciclònic, segons han deduït a través de les imatges que va obtenir Cassini abans de destruir les naus espacials.

Segons els models creats per a simular aquestes tempestes, tenen més energia que les petites i menys energia que els gegants, però no saben per què perduren tant. «En la Terra aquest tipus de tempestes poden durar uns dies com a molt, però a Saturn la primera taca va estar activa durant més de set mesos», explica Sánchez Lavega. A més, igual que les Grans Taques Blanques, aquestes tempestes només s'han observat en l'hemisferi nord, mai en el sud. I sembla que sorgeixen a un ritme similar: Cada 30 o 60 anys.

L'estudi ha comptat amb la col·laboració de nombrosos agents internacionals: Missió espacial Cassini, en òrbita planetària fins a setembre de 2017; Telescopi Espacial Hubble, Cambra PlanetCam de la UPV instal·lada en l'observatori del Calar Alt i una gran xarxa d'observadors amateurs, les imatges dels quals han contribuït de manera important a l'evolució diària del fenomen.