Les persones centenàries han demostrat tenir una petjada molecular diferencial

ehun-urtetik-gorako-pertsonek-aztarna-molekular-di
S'ha descrit un mecanisme biològic innovador relacionat amb el manteniment extraordinari de l'activitat cognitiva de la població centenària. - Ed. Disseny/Pixabay

Un equip d'investigadors internacional ha realitzat una recerca pionera en la qual un grup de persones centenàries han comparat l'expressió de més de 20.000 gens en mostres cerebrals centenàries, majors i joves, i han comprovat que els cervells de les persones centenàries tenen un patró molecular diferent del de la resta de persones majors.

Les persones centenàries són un grup de població amb una vida molt llarga, una millor activitat cognitiva i una millor qualitat de vida. Aquestes característiques fan que les persones centenàries siguin considerades com un model d'envelliment reeixit o saludable. Els últims estudis realitzats amb la població de Guipúscoa confirmen aquestes dades (a Guipúscoa hi ha al voltant de 300 i a Euskadi hi ha al voltant de 1000 persones centenàries), i s'observa que són principalment les dones les que es troben en aquest grup de població, que desenvolupen menys malalties (incloses les neurodegeneratives), que utilitzen menys serveis sanitaris i que consumeixen menys medicaments.

L'anàlisi s'ha centrat en mostres d'hipocamp, és a dir, s'ha analitzat específicament l'espai dedicat a la memòria, l'aprenentatge i altres funcions. Així, s'ha observat que les persones centenàries tenen alts nivells de gens familiars de les metalotioneína (gens que eliminen metalls pesants, que s'acumulen amb l'edat i que perjudiquen les cèl·lules neuronals). A més, la recerca ha demostrat que l'expressió metalotioneína està en els astròcits, que són les cèl·lules encarregades de mantenir l'homeòstasi en els teixits i protegir les cèl·lules neurals.

En resum, el treball descriu un mecanisme biològic innovador relacionat amb el manteniment extraordinari de l'activitat cognitiva de la població centenària, i es considera un nou mecanisme contra l'envelliment. L'estudi ha estat publicat en la revista Aging Cell.

 

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila