Avancen que el futur de la regeneració tissular pot ser bionprimir “en el propi llit”
L'investigador del grup NanoBioCel, Gorka Orive Rierol, i diversos investigadors de la Universitat d'Harvard i de la Universitat Tècnica de Dinamarca, han analitzat conjuntament el potencial, les limitacions i els reptes de la bioimpresión 3D en el camp de la regeneració tèxtil, i han proposat idees per a obtenir millors resultats en la revista Science.
Els investigadors han arribat a la conclusió que un dels reptes més importants a superar està relacionat amb la densitat cel·lular. De fet, quan les estructures cel·lulars es fabriquen mitjançant impressió additiva, la densitat cel·lular del material imprès continua sent molt petita.
Un altre aspecte fonamental està relacionat amb les característiques del teixit que es vol regenerar. Per exemple, el teixit muscular i el teixit fetge no tenen les mateixes funcionalitats, ni la mateixa forma cel·lular i tèxtil. Per això, el procés de bioimpresión no és el mateix ni l'equivalent. Per tant, seria un gran pas poder adaptar les tecnologies d'impressió tridimensionals a cada tipus de teixit.
D'altra banda, els investigadors han assenyalat que la bioimpresión ha d'aproximar-se més a la clínica, on s'han produït detonacions. D'aquesta manera, es pretén que els teixits que el pacient té danyats puguin regenerar-se directament, in situ o “en el propi llit”.
En opinió d'Orive, malgrat el repte que suposa, l'article contribuirà a conèixer la visió d'altres experts i a desenvolupar projectes de recerca de base sòlida en equips multidisciplinaris.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
