Igual que en la Terra, en el Sol, els corrents flueixen des dels pols cap a l'equador (i de nou cap als pols). En la Terra aquest recorregut el realitzen els corrents d'aire i el clima depèn d'aquest trànsit. En el Sol, sota la superfície, els gasos comprimits a gairebé dos-cents mil quilòmetres es desplacen lentament cap a l'equador. Segons els astrònoms de la NASA que han estudiat, el cicle de les taques solars depèn en part d'aquest trànsit. De fet, han vist que quan els gasos es desplacen més lentament els cicles duren més i viceversa. Fins ara aquesta responsabilitat s'ha atribuït al camp magnètic.
Les taques solars són regions més fredes que apareixen i desapareixen en la superfície de l'estrella. Però no es creen en qualsevol punt. Apareixen en dues bandes situades al nord i al sud de l'equador, que es desplacen lentament cap a l'equador en cada cicle. Els cicles tenen una durada aproximada d'onze anys i afecten l'activitat solar.
Els astrònoms de la NASA també han fet dos descobriments: que el trànsit canvia lleugerament de cicle a cicle i que un influeix en la força de l'altre. Però no exactament en la pròxima, sinó en dos cicles posteriors.