Els astrofísics del CNRS francès han definit recentment el límit del sistema solar. 100 unitats astronòmiques o 15 mil milions de quilòmetres.
L'heliopausa separa l'heliosfera (és a dir, el Sol i el vent solar que l'envolta) del núvol interestel·lar format per partícules neutres i plasmàtiques.
L'heliosfera que circula pel núvol local d'Izarra, és netejada d'alguna manera per un vent de gas (vent interestel·lar). Encara que el plasma interestel·lar evita l'heliopausa, les partícules neutres (especialment els àtoms d'hidrogen) poden travessar-ho.
Analitzant les característiques de l'hidrogen d'una banda i l'heliopausa per un altre, la desacceleració de l'hidrogen indica la influència de l'heliosfera. També es pot mesurar la densitat del plasma interestel·lar, que ha d'estar comprès entre 0,6 i 0,10 protons per centímetre cúbic. Aquesta densitat és suficient per a mantenir el vent solar en una heliosfera que no arriba a cent unitats astronòmiques.