Vacuna contra l'ébola disponible per a 2015
Ébola és un filovirus amb set gens. S'introdueix en l'organisme humà per les mucoses, afectant inicialment monòcits, macròfags, cèl·lules dendríticas i cèl·lules Kupffer hepàtiques. Al seu torn, inhibeix els mecanismes de protecció del sistema immunològic. Per tant, per a ser eficaços, les vacunes han de ser capaces d'afrontar aquesta doble estratègia.
Una de les dues vacunes més avançades és un adenovirus de ximpanzés amb una proteïna superficial de l'ébola. La companyia farmacèutica GlaxoSmithKline i el Departament de Malalties Infeccioses dels Estats Units s'estan desenvolupant i s'està provant als Estats Units, Gran Bretanya i Mali.
L'altre és un virus recombinant de l'estomatitis vesicular desenvolupat per l'Agència Canadenca de la Salut i produït per la companyia New Links. Estan provant als Estats Units i esperen provar-ho aviat a Europa i Àfrica.
Ambdues es troben en la primera fase de proves clíniques. En aquesta fase hauran de demostrar que les vacunes són segures i generen resposta immunològica. A més, han de mesurar les dosis necessàries per a generar aquesta resposta, la qual cosa permet saber quan poden tenir preparades les vacunes.
Obstacles
No obstant això, abans d'iniciar les vacunacions, hauran de superar les altres fases de les proves clíniques. La segona i tercera fase tenen com a objectiu garantir l'eficàcia i seguretat, i les dues vacunes esmentades estan previstes per als mesos de desembre i gener, a Libèria i Sierra Leone. Per a això, necessiten un gran nombre de voluntaris: cada bovina ha de ser provada en 10.000 persones i d'altres han de rebre plaer. Per a agilitar el procediment es realitzarà també una prova sense placebo a Sierra Leone. En els casos en els quals la realització de la prova suposi un benefici superior al negatiu, es permet la realització de la prova sense placebo, però sempre amb caràcter excepcional.
Fins que provin les vacunes han de resoldre altres problemes. Per exemple, l'OMS està estudiant com preparar a la població per a acceptar les vacunacions. D'altra banda, les vacunes hauran d'emmagatzemar-se a una temperatura de 80 °C, la qual cosa significa que necessitaran cambres frigorífiques especials en les zones on es vagin a realitzar les vacunacions. I un altre aspecte que preocupa és els diners. Qui sufragarà les despeses? Ni l'OMS ni la resta d'institucions que treballen amb l'ébola tenen dubtes que els països occidentals hauran de col·laborar, però encara no hi ha una decisió clara. No obstant això, l'OMS espera que puguin començar a vacunar-se abans que finalitzi el 2015, superant tots els obstacles.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
