Quan va començar el confinament, les associacions que s'ocupen dels drets de la diversitat sexual van alertar sobre el risc que en les persones que viuen fora de l'heterosis el covid-19 pogués tenir conseqüències negatives. Van assenyalar que en totes les llars no s'admet la diversitat sexual i que més d'un ha hagut de negar o ocultar el seu caràcter en quedar confinat amb els altres.
Ja estan en marxa estudis per a mesurar l'impacte del confinament en el col·lectiu LGTBIQ. A pesar que encara no hi ha resultats, preveuen que tindrà efectes negatius tant econòmica com socialment, com ocorre en altres minories.
Des del punt de vista sanitari, altres variables fan més vulnerable aquest grup de població. En primer lloc, tenen una menor propensió a l'accés als serveis de salut que la resta, i en segon lloc, es desplacen més tard que la resta. Normalment es deu al fet que han viscut experiències anteriors dolentes, de manera que, si no és absolutament necessari, eviten que se sol·liciti assistència al sistema sanitari. Això suposa una demora en el diagnòstic i tractament.
També influeixen els hàbits de consum. Per exemple, han vist que l'evolució dels fumadors que emmalalteixen de covid-19 és pitjor que la dels no fumadors. Doncs bé, segons un estudi realitzat als EUA en 2018, el percentatge de persones fumadores entre gais, lesbianes, transsexuals, transgènere i bisexuals és 10 punts superior al de la població general (37% i 27% respectivament). A Europa, a més del tabac, el consum d'altres substàncies addictives està més estès entre les persones LGTBIQ.
A més, la presència d'altres malalties augmenta la gravetat del covid-19, la qual cosa dificulta encara més el confinament. Per exemple, segons la revista sanitària Gaseta sanitària, en les dones lesbianes i bisexuals són més freqüents l'obesitat, l'osteoporosi i els càncers de mama i coll d'úter. En els homes gais i bisexuals destaquen les infeccions de transmissió sexual i els càncers d'anus, còlon i pròstata, així com les alteracions alimentoses. Finalment, en les transaccions, a més de les variables físiques relacionades amb la transició (tractaments hormonals i intervencions), la revista fa referència al risc de suïcidi.
En general, en molts estudis es manifesta una major propensió a patir depressió i ansietat en aquest col·lectiu. Les variables tant físiques com psíquiques empitjoren amb l'edat i també les socials. Moltes persones majors gais, lesbianes, bisexuals i trans viuen soles i marginades, per la qual cosa el confinament és especialment dur per a elles. En cas d'infecció, a més, el pronòstic és encara pitjor que el d'altres persones majors, a causa de les variables sanitàries esmentades anteriorment.
En les dades públiques (contaminats, ingressats i morts) que subministren els organismes oficials afectats pel covid-19, moltes vegades no es troben desagregats per sexe, i molt menys per identitat. Per tant, serà difícil disposar de dades reals d'impacte. Que els advertiments de les associacions serveixin per a parar esment i prendre mesures encaminades a pal·liar els efectes nocius que poden sofrir les persones del col·lectiu LGTBIQ.