Esgotis del covid-19
Publicat en Berria el 29 de setembre de 2020
Durant segles, els esgotis van sofrir discriminació: estaven obligats a viure fora dels pobles; havien de destacar la roba i els elements distintius; tenien prohibit casar-se amb la resta de la població; havien d'agafar l'aigua en fonts independents; sentien la missa en un lloc separat; i, en èpoques en les quals creien que contaminaven la lepra, havien de tocar un campanar per a advertir als altres.
A pesar que els esgotis són un fenomen antic, el fenomen no ha desaparegut. En l'època de la sífilis, els esgotis eren puters; en la de la sida, els homes homosexuals i els heroinófilos; i en la del covid-19, els joves, els grups empobrits (migrants, obrers precaris...) i qualsevol persona positiva en el diagnòstic.
El mecanisme és el mateix en tots: la ignorància i la por d'emmalaltir fan que el malalt o infectat es consideri un altre i es tendeix a separar-se d'ell. Aquesta estigmatització té, no obstant això, greus conseqüències tant per a l'individu exclòs com per al conjunt de la societat.
La discriminació incideix sobre l'individu, sobre la salut física, psíquica i emocional, augmentant el risc d'ocultació del diagnòstic o malaltia, d'evitar l'assistència a serveis sanitaris i de no adoptar mesures preventives. Tot això fa més difícil el control social de la propagació de la malaltia.
L'estigma, no obstant això, neix d'una falsa convicció que el malalt o infectat s'ha emmalaltit o infectat intencionadament o per haver comès alguna cosa malament. I no és així. En l'extensió de les malalties infeccioses influeixen nombroses variables, moltes de les quals no tenen estreta relació amb la microbiologia o la medicina, sinó amb els condicionants socials: característiques demogràfiques, accés a l'atenció en els serveis sanitaris, treball remunerat i habitatge, alimentació, mitjà...
Així ho corrobora un informe publicat per la revista The Lancet. L'informe compara la gestió de nou països després del confinament: Hong Kong, el Japó, Nova Zelanda, Singapur, Corea del Sud, Alemanya, Noruega, Regne Unit i Espanya.
Segons els autors, aquests dos últims són els que pitjor han evolucionat a causa dels errors de gestió i a la falta de recursos. Entre altres coses, han atribuït a Espanya que no tingui en compte els criteris científics en la implantació de les mesures, que hi hagi un seguiment deficient dels casos i que el sistema sanitari sigui feble amb poca UCI.
A més, han destacat que els països asiàtics, en general, estaven millor preparats per a combatre una epidèmia infecciosa, ja que en el passat han tingut altres plagues i han après d'elles.
Més encara: L'evolució desfavorable del Regne Unit i de l'Estat espanyol es deu a restriccions durant més d'una dècada. I no perquè els altres no es porten bé, en els no festius de qualsevol poble. L'explicació no és tan senzilla i la solució tampoc.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
